27 de juny 2020

La maqueta (IV).

Els topalls de final de via.

Un topall és un dispositiu col·locat al final d'una via i la seva missió és aturar i amortir la patacada del material mòbil que està en marxa i que per alguna incidència no s'ha aturat correctament quan tocava.
N'hi ha de diferents tipus i us vull mostrar els que reciclaré per la maqueta, començaré pels més antics que tinc, que són els d'Electrotrén. Com curiositat dir-vos que tenen unes molles als topalls i fan de debó la feina d'amortir el possible xoc.


La feina ha estat pintar-los per treure'ls-hi el color de plàstic tan lleig i donar-li's l'aspecte de que ja porten anys cumplint la seva missió. El problema que tenen, millor dit, el problema que jo tinc és que són ideals per a una maqueta d'ambient ibèric, però no resulten gaire creïbles per a una maqueta que es suposa representa el nord d'Itàlia. La solució ha estat pintar el travesser i substituir les franges vermelles per ratlles diagonals negres.



Els altres topalls que col·locaré són d'impressió 3D i de moment només tinc un i representen topalls fets de formigó, està fet a Zworks. El color original la veritat és que quan el veus espanta una mica.


Un cop tot llimat i pintat, la cosa canvia, segur que posaré algun més perquè queda "molt ferroviari".


Un altre tema és el senyal vermell rodó que també hi ha al damunt i, com mai s'ha de llençar res, al calaix de sastre he trobat un porta-mànegues d'un cotxe de bombers que m'anirà de fàbula.


Tallar els suports, pintar el pneumàtic de blanc, l'eix de vermell i llestos.


També posaré topalls fets amb rails, n'hi ha de diferents i només cal posar a Google "paraurti fine binario" per veure la quantitat que hi ha, a veure si en trobo de Märklin a un preu raonable i només serà qüestió de subtituir també les ratlles vermelles per diagonals negres, o també puc mirar de fer-ne d'artesanals.



07 de juny 2020

La maqueta (IIIc)

El nom de l'estació, definitiu.

Des d'Itàlia m'ha arribat la solució definitiva (?) pel tema del nom de l'estació.
Un cop comprovat que existeix un San Martino de debó, gràcies a l'amic Piero Ch. del fòrum Märklinfan Club Italia m'ha donat l'empenta final, convertir Sant Martí de Provençals en San Martino dei Provenzali que en els rètols de l'estació quedarà com San Martino dei P. o bé S. Martino dei P.
Donaré el tema per tancat un cop hagi llençat tots els rètols que ja tenia fets i en faci els nous.


02 de juny 2020

La maqueta (IIIb)

El nom de l'estació.

Un cop resolt el primer entrebanc dels rètols de l'estació, em trobo amb un altre d'inesperat, San Martino existeix de debó.
Vaig decidir aquest nom en honor al barri a on vaig viure Sant Martí de Provençals, abans havia estat un municipi independent i va ser annexionat a Barcelona l'any 1897. Doncs se'm va ocórrer fer una "còpia" i traslladar-lo al nord d'Itàlia.
Un cop decidit el nom, vaig estar buscant a la Viquipèdia en italià tots els pobles que es deien San Martino a seques, no hi ha via cap, tots eren San Martino de Xxxx. Però ahir buscant a Google Maps el lloc fictici a on ubicar la meva estació em trobo això:


No es tracta d'un poble, pot ser que sigui una pedania, és un llogaret amb no gaires habitants i per suposat no té cap estació de ferrocarril. Es troba aquí.
No sé si deixar-ho així o donada aquesta novetat fer un pas més enllà i inventar-me una localitat italiana a on es parla una varietat del català, seria la segona a part de l'Alguer.




Trobo que pot ser divertit fer tots els rètols bilingües italià-català.