El mòdul de Märklin-café.

Tot va començar pel 2008 quan ens vam decidir a fer uns mòduls, per disfrutar de la nostra afició quan ens trobàvem. Al febrer de 2009 es va fer la primera prova amb èxit, no recordo quina era la locomotora que empenyia dos vagons, un amb kriptonita (sí, alló que li senta malament al Superman) i un altre amb un "telefonillo" de l'època agafat amb esparadrap a manera de Gopro d'anar per casa. La qualitat de la imatge és infernal.

El meu mòdul volia representar un tros muntanyenc però no gaire, el resultat va ser nefast i semblava més els Monegros després d'una apocalipsi zombi. Sort que no el vaig començar a decorar, una foto de l'engendro.

Amb l'inestimable ajuda de l'Oriol C. que em va ajudar molt, vaig començar de nou, tot fora i nou plantejament. El mòdul hauria de representar l'antiga entrada de l'estació, a on hi hauria unes vies en desús des de fa temps i amb treballadors ferroviaris que les estan començant a desmuntar. Vaig aprofitar un parell de casetes, uns animalons que tenia i un furgó que es va reciclar com menjador pels currants, que en Sergi V. es va encarregar d'il·luminar.

Les vies són Märklin K amb el balast afegit, les vies de "decoració" son vies de Lima convenientment embrutades, envellides i desmanegades. El topall de final de via és artesanal, el ciment està fet amb un tros de plàstic pintat i els topalls són reciclats d'un topall Märklin.

A continuació un grapat de fotos del mòdul en diferents trobades. 

En primer terme les vies funcionals del mòdul, darrera el treballadors ferroviaris traginant rails (són molt forts) i en tercer terme el furgó convertit en cuina-menjador.

Un tancat amb unes vaques a l'altre banda de les vies.

El magatzem d'un pagès que corra per aquí.

La caseta a l'entrada de l'estació, ara en ruïnes.

La zona d'esbarjo dels treballadors, uns pencant i un altre esmorzant.

El mòdul vist des de la banda a on ha d'anar l'estació. Les vies ja fa dies que no s'utilitzen, ha crescut un arbre al ben mig d'elles.

Vista quasi a ran de terra.

Vist des del costat des d'on ho veu el públic.

Aquí el mòdul el veiem mal col·locat, per anar bé ha d'estar a l'altre banda de l'estació, sinó no tenen sentit la col·locació de les vies que s'estan desmuntant.

El furgó i un ferroviari arreglant una taula trencada.

Detall de la caseta en ruïnes.

Detall del furgó.

La caseta en ruïnes i a la dreta un senyor, poc recomanable, que espera que passi un tren.

Locomotores elèctriques (III)

Ae 8/8 BLS.

BLS és l'acrònim de Bern-Lötschberg-Simplon, empresa operadora i de gestió d'infraestructura ferroviària de capital privat (majoritàriament propietat del cantó de Berna), anomenada Chemin de fer du Lötschberg en francès o BLS Lötschbergbahn AG en alemany, que opera la segona major xarxa ferroviària després de la SBB-CFF-FFS de Suïssa. Va ser fundada el 27 de juliol de 1906. La xarxa gestionada per compte de BLS és de 449 km de línies en ample internacional i electrificades. Aquesta infraestructura està en l'eix al centre de Suïssa i Itàlia, a través dels túnels de Lötschberg i Simplon, la major xarxa privada de via d'ample internacional. 

http://ferropedia.es/mediawiki/index.php/BLS

Cap a mitjans dels anys 50, el tràfic de càrrega i les càrregues remolcades van augmentar considerablement, això sovint implicava una doble tracció o empènyer la cua amb màquines que, al no tenir controls múltiples, requerien l'ús de nombrosos conductors de trens. Per resoldre aquest problema va ser necessari construir una locomotora capaç de remolcar una càrrega màxima de 900 tones a 75 km/h en un pendent de 27 mil·lèsimes.

Aquesta nova locomotora es va desenvolupar sobre la base de la ja existent Ae 4/4 BLS, així la nova Ae 8/8 es va obtenir amb l'acoblament "permanent" de dues Ae 4/4. Es van construir cinc unitats que tenien una potència de 8800 CV, pesaven 160 tones i tenien una velocitat màxima de 125 km/h.

Tot i ser construït per remolcar trens de càrrega pesats en les rampes de Lötschberg, el Ae 8/8 també es podia veure a el front de llargs trens internacionals en tota la línia BLS (Bern-Lötschberg-Simplon). L'última locomotora va ser retirada el 1996.

http://www.marklinfan.net/ae88bls/Ae_88_BLS.html

Un parell de fotos de la locomotora 274 original.

Foto: lokifahrer.ch

Foto: Nicholas Michel

La locomotora a escala H0 la va fer l'empresa HAG, que entre els aficionats al modelisme ferroviari és sinònim d'excelent qualitat mecànica combinat amb una estètica "espartana". La van fer en tres motoritzacions diferents, amb un sol motor en una de les locomotores (l'altre era una dummy), amb dos motors (1+1) i un altre amb quatre motors que ja era una cosa d'un altre món.

La meva és la referencia 242 (dos motors) i, segons m'han explicat, ja digitalitzada de fàbrica amb un decoder 6080 de Märklin. 

Detall dels escuts del cantó de Valais i del cantó de Berna.

Què es pot dir d'aquesta locomotora? Que arrossega el que li posis, encara no li he trobat el límit. En aquest vídeo la veiem estirant d'un tren de la DB, que ja sé que no toca però es tractava de fer proves i era un tren curt però força pesat.

Composicions (II)

El Talgo III.

S'ha escrit molt sobre aquest tema, per això si voleu saber més de la història del Talgo us podeu adreçar a Ferropedia o bé a Forotrenes

Referent al meu Talgo III, aquesta composició la vaig comprar de rebot, m'explico. La meva filla, també aficionada als trens en miniatura, volia el Pato d'Electrotrén i a mi no m'agradava gens. Llavors vaig intentar reconduir-la hàbilment cap a que li agradés el Talgo III, vaig fallar estrepitosament i els Reis li van acabar portant el seu Pato.

De tant mirar i remenar aquest tren em va acabar agradant, a més a més rodava molt bé i no feia mal al ulls veure'l en corbes de radi 1. El meu bon amic Francesc P. va donar una definició molt encertada: "Aquest tren sembla un cuc". 

Em vaig decidir a comprar el set de sis cotxes d'Electrotrén, referència  3302 AC i després anar-lo ampliant.

El set està compost per un furgó d'equipatges en un dels extrems, un cotxe de 1a classe, tres cotxes de 2a i un altre cotxe extrem de 2a classe. A més a més vaig comprar dos cotxes més de 1a, tres cotxes de 2a i un cotxe cafeteria. Un total de 12 cotxes que ja feien patxoca. 

Com locomotores titulars en n'hi ha dues: 

La 353 (Electrotrén 2314 AC) amb nom de verge com totes les talgueres, aquesta anomenada "Virgen de Bien Aparecida".

La RENFE 333 (Roco 68724) en colors taxi, groc i negre. Aquesta locomotora en la realitat ha de dur un "manso" o furgó generador. Si voleu més informació sobre aquest tema adreceu-vos a Ferropedia.es

Aquí podem veure als mòduls de Märklincafé muntats el 2011 a Seva, com la meva talguera no tenia problemes per arrossegar 28 cotxes, els 12 cotxes del meu Talgo III i els 16 cotxes del Catalán Talgo del meu amic Joan V.

I ara dues fotografies que em fan mal per partida doble, una col·lisió a l'entrada de l'estació del meu Talgo III amb el Pato de la meva filla. La 353 se'n va endur la pitjor part.

Encara no entenem que dimonis va passar.

Locomotores dièsel (II).

RENFE 333.

La meva segona locomotora dièsel no va ser una Märklin ni una Electrotrén, va ser una Roco referència 68724.

La sèrie de locomotores dièsel-elèctriques de la sèrie 333 de RENFE i Renfe Operadora és una de les que millor resultat ha donat a Renfe. Va ser fabricada en 1974-1976 a València per MACOSA  i corresponien en part al model GM-26T de General Motors amb disseny mecànic de l'empresa sueca Nohab. Va començar a entrar en servei el 1974. Les necessitats d'una locomotora dièsel capaç de remolcar trens expressos i mercaderies de grans tonatges va posar als responsables de la xarxa nacional en la recerca d'una màquina que reunís aquestes capacitats i, a més, pogués anar a la velocitat estàndard de 120 km / h d'aquells anys setanta. Hores d'ara moltes d'aquestes locomotores encara estan funcionant, convenientment modernitzades.

(http://www.ferropedia.es/mediawiki/index.php/Renfe_Serie_333)

                                     http://www.listadotren.es/motor/phototrain.php?tid=1053

La meva locomotora la vaig comprar per a una feina molt concreta, arrossegar un Talgo III amb un manso, és un comboi que m'agrada i és diferent als altres Talgos que tenen com locomotora titular una RENFE 353. És cert que aquesta locomotora està logotipada amb el rètol de "RENFE Mercancías" però els que hi entenen més que jo (què faria sense ells!) em van explicar que no era estrany que en cas de necessitat es fer servir el que hi havia més a ma. És una locomotora pesada i gran, 23,7 cm. entre topalls i amb una capacitat enorme per estirar del que faci falta.

Un vídeo a on la veiem arrossegar un Talgo III de sis cotxes (Electrotrén 3302 AC) i furgó manso de Mabar (Mabar 81112).

L'antiga maqueta.

Un tauler amb via M.

La meva primera maqueta, després de muntar durant anys les vies per terra (i desmuntar-les) va néixer amb unes restriccions marcades, com no, per l'espai disponible. Havia de ser transportable, doncs no tenia un lloc per deixar-la muntada, havia d'anar des de una habitació a la taula del menjador.

Per a poder moure-la i maniobrar amb ella jo sol, no podia medir més de llarg que l'alçada de la porta, no podia ser més ample que l'espai entre la paret i un regulador de calefacció que hi havia i no podia ser més alta que l'amplada que hi havia entre l'armari i la paret. Amb tots aquests condicionants, van quedar unes mides de 200 cm x 120 cm. Vaig utilitzar via metàl·lica de Märklin, coneguda com via M (a diferència de la K i la C) perquè en tenia en quantitat i l'economia no estava per mal vendre-la i comprar d'un altre.

El tauler el vaig encarregar a una fusteria que hi havia a sota de la casa a on vivia. Es tracta d'un taller a on treballa gent amb discapacitat intelectual i els hi va fer molta il·lusió fer una cosa ben diferent. L'encarregat de la fusteria ja em va avisar que trigarien una mica més del compte, però la veritat és que van fer un senyor tauler amb el suro ja enganxat i unes costelles per sota que li donen una rigidesa considerable. El preu va ser més que raonable i a sobre em van ajudar a pujar el tauler a casa. En vista de l'èxit, més endavant vaig aprofitar i els hi vaig dur les cadires del menjador perquè les arreglessin.

El primer disseny va ser un únic oval amb diferent vies mortes per fer maniobres. S'ha de dir que la maqueta era digital, funcionava amb una Intellibox i els desviaments funcionaven amb corrent analògic.

Una ullada general.

La banda de l'estació.

Aquest circuit no m'acabava de fer el pes, no donava prou joc i qualsevol maniobra que es feia interrompia el tràfic. No va durar gaire i el vaig refer amb l'inestimable ajuda dels amics de Märklincafé que em van donar força idees, entre elles fer-me veure que el tauler donava per col·locar dos ovals, l'exterior de radi 2 i l'interior de radi 1.

La segona versió de la maqueta. El circuit ja quasi muntat i a punt per cablejar la instal·lació.

Ara ja es podia tenir un tren circulant i un altre fent maniobres. El circuit exterior puja una mica, no massa per qüestió de mides, i així aprofitava un petit pont que tenia. El circuit interior té un pas a nivell a l'alçada del pont, un túnel  encara per acabar de decorar i un únic semàfor de braç a l'entrada de l'estació.

Una caseta de via i obres en una via morta.

La carbonera.

El pupitre de maniobres, per fer anar tots els canvis d'agulla i el semàfor.

Aquesta sencilla maqueta m'ha donat moltes hores de joc i m'ha fet disfrutar molt, ara per sort ja disposaré d'una mica més de lloc i podré tenir una maqueta (a hores d'ara encara en construcció) més gran i fixa. 

La maqueta a mig decorar en el seu nou i provisional emplaçament. Els edificis són netament espanyols, alguns no tenen anys, sinó dècades. 

Són d'aquells edificis fets de fusta, no recordo la marca, que representen estacions i magatzems varis. Tinc dos edificis de magatzems, el número 1 i el 2; tres edificis d'estacions, un de Benicàssim, un altre que posa Santa Cristina i l'altre posa Santa Cristina de Aro. És curiós perquè l'edifici no s'assembla en res a l'original.

Santa Cristina d'Aro original.

(Font Wikipedia)

L'estació de Sta. Cristina a escala.

Ara gaudirà d'una segona vida, se la quedarà un bon amic i se l'endurà al poble per poder jugar a trens. El material Märklin per poc que el cuidis és indestructible.

Automotors (I)

La Fletxa vermella de la SBB (Roten Pfeile).

Un automotor és un vehicle ferroviari lleuger de tracció autònoma, és a dir, totalment diferent d'un comboi ferroviari compost de locomotora més vagons. Per entendre'ns, un metro i un tramvia són un automotor.

Faig servir el sobrenom de Fletxa vermella perquè la codificació d'aquest automotor ha variat molt des de que van ser lliurats el 1935 (com CLe 2/4) per canvis en la seva estructura, motors, etc...
1937 Re 2/4
1947 RCe 2/4
1956 RBe 2/4 i RAe 2/4

Estaven pensats per una velocitat màxima de 125 km/h i amb totes les comoditats pels viatgers. En principi només funcionaven sols, però amb el  temps es van adaptar per arrossegar una altre cotxe o vagó, o curiosament un remolc per dur esquís.

Una fotografia d'un RBe 2/4

http://www.modellbahnfreunde.ch/rollmaterial/elektrolokomotiven/category/49-sbb-rbe-2-4-roter-pfeil

Em van portar els Reis, sí a mi encara em porten coses els Reis, la fletxa vermella de Märklin amb referència 37866, la que porta remolcat un vagó. Vermell claret i de 2a classe.

Però vaig veure una fotografia que em va agradar molt, en la que no portava un vagó sinó un cotxe i vaig començar a buscar. No el vaig trobar de Märklin i la solució va ser comprar un de Roco referència 45022.

Vaig aconseguir a l'Ebay un altre Fletxa vermella, la que té el remolc porta-esquís. És la referència 33865 i és delta, s'ha de digitalitzar. El seu vermell és més intens i és de 3a classe.

Podeu veure aquest automotor circulant per l'envejada maqueta d'en Jaume U.

Hi var haver-hi i encara existeix, l'automotor RAe 4/8 conegut com a "Churchill" perquè va portar al primer ministre britànic a través de Suïssa l'any 1946. No deixava de ser dues fletxes vermelles "enganxades". Mai va ser pensat com un automotor convencional per viatgers, sinó com un tren per a ser llogat, portava 28 taules de quatre places per un total de 112 convidats i un mini-bar al centre del vehicle. Podia agafar els 150 Km/h però per tenir una velocitat de creuer confortable ha d'anar a uns 100 Km/h. (Font Wikipedia).

(Foto Wikipedia)

Aquest automotor a escala H0 l'han fet tant Lemaco com Fulgurex, és a dir, unes peces extraordinàries a un preu d'acord amb la seva gran qualitat. Evidentment no la tinc.

Composicions (I)

Fantàstic comboi espanyol.

Quan dic "fantàstic" em refereixo a la primera accepció del terme. Segons el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, "fantàstic" és un adjectiu que vol dir "que és o sembla un producte merament de la fantasia" (res d'admirable, extraordinaria o magnífica) i això és exactament la meva composició.

Està composta per furgons i cotxes del tipus 5000 i tots ells han existit en la realitat però, segons la gent que hi entén bastant més que jo, mai han anat tots junts en un comboi "pur". Com ja he dit més d'una vegada, a mi ja m'agraden i disfruto amb ells, ja està tot dit. Per cert, tots els cotxes estan farcits de ninotets i la veritat és que li dóna força vida.

La sèrie 5000 de RENFE estava formada per 345 cotxes construïts entre 1946 i 1953. Van comptar amb cotxes de 1a, 2a, 3a i mixtos de 3a-furgó, 2a-furgó, 1a-2a, 1a-3a i 1a-llits. A partir de 1961 van començar a arribar els 8000, cotxes de característiques totalment diferents als 5000 i es va procedir a la reforma d'aquests per poder "homogeneïtzar-los" amb els 8000.  Es va perdre la 3a classe i la pintura, ja que es van pintar de verd oliva amb els baixos negres. Tots aquests cotxes van circular regularment fins als anys 80.
(Font: http://ferropedia.es/mediawiki/index.php/Renfe_Serie_5000)

La locomotora que els estira és normalment una RENFE 276 amb llevaneus (Electrotrén 2742), també la substitueix quan cal la RENFE 316 (Electrotrén 2403). El comboi el composen, per ordre:

Furgó de Correos (E 5214K)

Furgó d'equipatges (MABAR 85002)

Cotxe de 1a classe (E 5055K)

Cotxe de 1a classe-cafeteria (E 5058K)

Cotxe mixte de 1a-2a classe (E 5059K)

4 cotxes de 2a classe (E 5037K, E 5056K, E 5057K i E 5081K)

Cotxe mixte de 2a classe- furgó (Tulatón)

Cotxe saló ZZ-324 (AMF)

Per què d'aquesta composició? M'imagino un tren que fa el seu recorregut entre Barcelona i Madrid en ple hivern (d'aquí el llevaneus) i que a més a més el director de la 5ª zona de RENFE ha d'anar a la capital i per això ha fet enganxar el seu espectacular cotxe a la cua del comboi.

Veiem en aquesta foto de 2012 la composició quan encara no estava al complet, només hi ha set cotxes i ara són deu. Estan rodant pels mòduls de Märklincafé a l'Expolleida. Veureu que el furgó de Correos és d'un altre época (E 5221K), ja em van avisar i el vaig canviar pel de color verd.

Furgó d'equipatges de MABAR. https://mabar.es/es/c-106-24-0/COCHES--VAGONES-H0/

La fotografia del furgó original.

Cotxe mixte de 2a classe- furgó de Tulatón. Ho podeu veure a https://www.tulaton.com/Kits_de_transformacion/kit50002f.html

És una llàstima no veure bé l'interior d'aquest cotxe metàl·lic, perquè el tros del furgó no és simètric, per una banda és el compartiment del furgó i per l'altre té un passadís.

Cotxe saló de AMF. https://www.alejandromodelismoferroviario.com/  Aquest cotxe també és metàl·lic i té les finestres dels dos laterals diferents, la banda del passadís i la banda dels departaments.

M'agrada molt aquest cotxe, perquè vaig tenir l'honor de participar en la recerca de dades per la seva construcció, més de vuitanta fotografies fetes a l'estació de la Sagrera. Vaig fer d'aprenent de Sherlock Holmes ferroviari d'anar per casa, però em vaig divertir molt.

Una de les moltes fotos que vaig fer.

Un video a on podem veure aquesta composició, en format reduït, als mòduls de Märklincafé al Firatren de Sabadell l'any 2012.

Locomotores elèctriques (II)

La E 69 de la DR.

Aquesta petita locomotora coneguda com "Pauline" va ser una de les locomotores que va tenir la companyia alemanya LAG (Lokalbahn Aktien-Gesellschaft) i es van utilitzar a la línia que va des de Murnau fins a Oberammergau, que es va electrificar al 1904. A l'any 1938 aquesta companyia ferroviària va passar a ser de la DR i va ser llavor quan aquestes locomotores es van re-anomenar i van passar de ser LAG-1 fins a LAG-5 a ser E 69 01 a E 69 05.

Van haver-hi cinc locomotores d'aquest tipus i cadascuna d'elles tenia el seu nom propi:

1 Katharina

2 Pauline

3 Hermine

4 Johanna

5 Adolphine

La Pauline es va construïr al 1909 i va estar operativa fins el 1982. Durant molt anys va ser la locomotora més antiga de la DB. Per cert, la Katharina quan es va jubilar havia fet més d'un milió i mig de kilòmetres.

                   https://de.wikipedia.org/wiki/Datei:E69_02_Koblenz_Luetzel_02062012.JPG

El model de Märklin, referència 37476, va sortir el 2002 i representa la locomotora en la època de la DRG (època II). La meva locomotora la vaig aconseguir en una subhasta a l'Ebay per un preu raonable que ara mateix no recordo. És diferent perquè l'anterior propietari va tenir a bé de pintar totes les baranes de color daurat i això li dóna certa singularitat.

Un vídeo a on la podem veure arrossegant uns cotxes de dos eixos.

Locomotores de vapor (II)

La BR 01 de la DB. 

Després de comprar-me la BR 41, em va fer gràcia tornar a tenir un altre locomotora amb el rodatge 2-3-1, com la que havia tingut de la casa Payá, que estava feta de calamina i se'm va desfer del tot. Encara conservo algunes coses, el carro davanter, l'eix portador de darrera i un boogie del tènder.

La BR 01 original estava pensada per portar passatgers a una velocitat màxima de 120-130 km/h. Encara que van ser construïdes per diferents empreses totes tenien les peces estandarditzades, és a dir, qualsevol locomotora es podia reparar ràpidament a qualsevol taller del país sense haver de demanar les peces a un o altre fabricant en concret. Es van començar a fer al 1926 i van ser retirades al 1982. Una fotografia de la BR 01 reproduïda per Märklin.

(Foto Märklin)

Al mercadillo de la plaça Masadas de Barcelona, vaig comprar una Märklin 3048 de la seva 4a versió (si no m'equivoco) i ara està digitalitzada.

Espectacular fotografia de la meva BR 01 feta pel meu amic Sergi V. al Firatren de Sabadell de 2012. Podeu seguir el seu blog a https://sgvera.wordpress.com/

                           https://www.flickr.com/photos/sgvera/albums/72157631610869575

La seva principal feina és arrossegar una composició del Riviera-Express feta a base de cotxes metàl·lics de Märklin. Lo bo d'aquesta composició és que hi havia varis itineraris diferents i per això hi havia una mescla de diferents cotxes. Es podien veure barrejats majoritàriament cotxes alemanys i italians i menys holandesos, francesos i d'empreses privades com la CIWL (llits) i la DSG (restaurants), aquestes empreses llogaven el seu material per completar composicions.

Dues fotografies de la mateixa trobada de Firatren a on es veu la BR 01 arrossegant un Riviera-Express. Hi ha un munt de cotxes, però els duia sense problemes.

En aquesta foto la veiem sortint de l'estació passant pel meu mòdul.

                           https://www.flickr.com/photos/sgvera/albums/72157631610869575            

Aquesta locomotora és d'aquelles antigues que quan porten un temps funcionant i s'escalfen fan aquella olor característica. Els aficionats al modelisme ferroviari sabran de què parlo.