BDe 4/4 de la SBB.
Un vehicle típic dels ferrocarrils suïssos, el BDe 4/4 va fer possible mantenir el servei actiu en línies amb poc trànsit que en altres països s'haurien tancat ja faria molt de temps (us sona?). En comparació amb els trens clàssics, aquest automotor era més ràpid i menys costós.
El servei òmnibus mai va ser rendible per als ferrocarrils. En general, va ser precisament gràcies a l'eliminació d'aquests serveis que els tecnòcrates de tot arreu van començar a "restaurar" la gestió dels ferrocarrils, en virtut d'un simple balanç comptable que no va tenir en compte el conjunt de línies a les que els serveis generals van fer la seva contribució. A Suïssa era tradicional que els serveis públics fossin molt eficients, fins i tot si calia pagar algun preu. A més, la comunitat també es va beneficiar a llarg termini, atès que una línia tancada causa, al cap de més o menys temps, el declivi econòmic d'una vall o un llogaret.
Per mantenir els serveis generals, calia evitar malbaratar diners públics i estudiar una solució d'acord amb les necessitats i el pressupost. Va ser una política per encoratjar el desenvolupament d'automotors capaços de remolcar d'un a quatre cotxes lleugers i/o vagons, segons sigui necessari i va resultar extremadament rendible.
Segons van calcular al gener de 1949, un automotor CFE 4/4 amb 4 vagons amb bogies lleugers costava al voltant dels 1.600.000 francs comparats amb els 1.950.000 francs per un tren clàssic, amb la mateixa capacitat de transport.
Els automotors amb cotxes i vagons lleugers podrien viatjar a una velocitat aproximadament un 25% més alta que la dels trens òmnibus pesats clàssics, el que podria reduir els temps de viatge en aproximadament un 20% i, per tant, proporcionar un servei de qualitat capaç d'induir als clients a optar per aquest tipus de serveis.
Introduït el 1952 i nomenat CFE 4/4 abans de la supressió de la tercera classe, el BDE 4/4 tenia una potència de 1600 HP i podia viatjar a 100 km /h, que s'aconseguien ràpidament. Un maleter de 20 m2 permetria garantir el servei de transport d'equipatge i missatgeria al mateix temps. Amb una capacitat de 44 passatgers asseguts i un pes de 54 Tm el feia molt versàtil (http://www.marklinfan.com/f/topic.asp?TOPIC_ID=775)
Aquí podem veure l'automotor en una composició molt típica, arrossegant un parell de cotxes.
Encara que s'han conservat algunes unitats que ara es dediquen a fer recorreguts turístics, no hi ha, o no he sabut trobar, cap fotografia del model original reproduït per HAG. Es tracta d'un model metàl·lic força pesat que circula per la maqueta sense cap problema i seria capaç de portar al darrera moltíssims més cotxes que els que podia dur a la realitat (he vist fotos que duia fins a set). La seva disposició és força curiosa, dividit en dos meitats una l'ocupa el motor i l'altre l'habitacle dels passatgers.
Un parell de fotos del meu automotor (HAG 152). Sempre que puc m'agrada omplir els interiors de ninotets , donen molta vida i canvia moltíssim de veure'ls circular buits a veure'ls amb gent a dins.
Són ninotets de "baratillo", estan poc definits però no s'aprecia tant a dins dels cotxes. Val la pena posar-ne de qualitat a les andanes a on es veuen més i amb més detall, però per passar ràpid pel teu costat no surt a compte gastar-te un dineral. Penseu que pel que costen mitja dotzena de personatges de qualitat, pots aconseguir cent d'aquests.
