Composicions (IV)

 Els vagons foudres.

Aquests tipus de vagons estaven especialment dissenyats pel transport de begudes alcohòliques, vi en la majoria dels casos, hi hi havia amb diversos dissenys i per tots els païssos. Quasi tots aquests vagons pertanyien a empreses privades.

Els més "senzills" eren vagons amb una o dues enormes bótes de fusta, que s'havien d'omplir en una estació i quan s'arrivaba a l'estació de destí, transvasar el vi a unes altres bótes arriades per carros o camions.

Aquí podem veure un vagó d'una sola bóta:

                                                              treneando.com

Ara un vagó francés de dues bótes:

Però aquests vagons tenien dos problemes, el primer que les bótes estaven a l'intempèrie i patien les inclemències de les condicions atmosfèriques. El segón problema és que no estaven protegides i quedaven a mercé dels que volien vi a bon preu, és a dir, els que s'acostaven amb una barrina i feien un forat, omplien l'ampolla o el bot i després clavaven un troç de fusta per tapar el forat i llestos.

Per solucionar aquests robatoris s'inventen, sembla ser que els francesos, els foudres tancats, que no deixen de ser una o dues bótes tancades i barrades. Per accedir s'havia de pujar al sostre i entrar per una trapa i des de dins llavors ja es podien obrir les portes.

A l'estat espanyol el gran constructor de vagons foudres va ser l'empresa bilbaïna de Mariano del Corral, que va fer foudres per un gran nombre de viticultors i exportadors de begudes alcohòliques. Es van veure els seus vagons rodant amb el logo de companyies espanyoles de l'època, MZA, Norte, Andaluces i després RENFE.

Aquí podem veure l'interior d'aquest tipus de foudre, fixeu-vos en la trapa a la part de dalt.

La següen fotografia és de l'any 1950 feta a l'estació del Poblenou de Barcelona, al darrera podeu veure un vagó descobert d'una sola bóta. A la ciutat hi havia una delegació de Martini&Rossi que enviava vermut a tot arreu. Llàstima que no hagi pogut esbrinar el color real del vagó.

Arxiu Històric del Poblenou

Aquests vagons que són força macos al ser de diferents colors i diferents tipologia de lletres, han estat reproduïts en H0 per totes les marques. Els foudres espanyols majoritàriament han estat fets per Electrotrén i K*train, que si a vegades no són reals al 100% sí que s'asemblen molt. També hi ha vagons de fantasia d'Electrotrén, macos però irreals i "refregits" de Fleischmann (vagons alemanys aprofitats amb rètols espanyols)

La veritat és que en tinc bastants i no és qüestió de posar-los tots, així que posaré les fotografies dels que m'agraden més o els que els hi tinc un especial carinyo.

Electrotrén 0824

Electrotrén 818

Electrotrén 010

Electrotrén 013

Electrotrén 1980

K*train 0710-D

K*train 0711-E

Ara un parell de foudres de Märklin del set  46762 de vagons suïssos de la SBB. La primera fotografia està feta amb flaix per poder veure bé les dues bótes de l'interior,

En la següen fotografia podeu veure a l'esquerra la garita del guardafrens i a la dreta un petit armari a on anaven protegits els tubs i aixetes de descàrrega del vi.

Encara em queden alguns vagons per tenir tota la col·lecció de foudres espanyols, però els que em falten són dels primers que va fer Electrotrén, són tirades curtes i numerades, els que es tradueix per pocs i cars.

La maqueta (IV).

Els topalls de final de via.

Un topall és un dispositiu col·locat al final d'una via i la seva missió és aturar i amortir la patacada del material mòbil que està en marxa i que per alguna incidència no s'ha aturat correctament quan tocava.

N'hi ha de diferents tipus i us vull mostrar els que reciclaré per la maqueta, començaré pels més antics que tinc, que són els d'Electrotrén. Com curiositat dir-vos que tenen unes molles als topalls i fan de debó la feina d'amortir el possible xoc.

La feina ha estat pintar-los per treure'ls-hi el color de plàstic tan lleig i donar-li's l'aspecte de que ja porten anys cumplint la seva missió. El problema que tenen, millor dit, el problema que jo tinc és que són ideals per a una maqueta d'ambient ibèric, però no resulten gaire creïbles per a una maqueta que es suposa representa el nord d'Itàlia. La solució ha estat pintar el travesser i substituir les franges vermelles per ratlles diagonals negres.

Els altres topalls que col·locaré són d'impressió 3D i de moment només tinc un i representen topalls fets de formigó, està fet a Zworks. El color original la veritat és que quan el veus espanta una mica.

Un cop tot llimat i pintat, la cosa canvia, segur que posaré algun més perquè queda "molt ferroviari".

Un altre tema és el senyal vermell rodó que també hi ha al damunt i, com mai s'ha de llençar res, al calaix de sastre he trobat un porta-mànegues d'un cotxe de bombers que m'anirà de fàbula.

Tallar els suports, pintar el pneumàtic de blanc, l'eix de vermell i llestos.

També posaré topalls fets amb rails, n'hi ha de diferents i només cal posar a Google "paraurti fine binario" per veure la quantitat que hi ha, a veure si en trobo de Märklin a un preu raonable i només serà qüestió de subtituir també les ratlles vermelles per diagonals negres, o també puc mirar de fer-ne d'artesanals.

Topera Märklin

Composicions (III)

Els vagons cervesers d'Electrotrén.

Un altre de les composicions considerades fantàstiques, quasi bé tots aquests vagons cervesers són pura fantasia, però s'ha de reconèixer que és una colla de vagons molt macos. Tot va començar ja fa força anys passejant pel carrer d'Aribau de Barcelona a on hi havia una botiga de joguines que, cosa estranya, tenia una secció dedicada als trens. Vaig entrar a tafanejar i hi havia mitja dotzena de vagons cervesers d'Electrotrén allà exposats, em van fer gràcia i vaig preguntar el preu (encara en pessetes) i no eren gaire cars, a més a més pagaves cinc i et regalaven el sisé. En no res ja els tenia a la butxaca.

E 1412K

De l'anterior model de San Miguel hi ha dos amb la mateixa referència i diferent matrícula i un altre amb referència E 1628K que també és idèntic però amb un altre matrícula. Aquest últim em falta.

E 1413K

E 1415K

E 1416K

E 1530K

E 1531K

A partir d'aquell moment vaig començar a investigar si hi havia més i aconseguir tenir-ne una bona col·lecció, gràcies als bons amics del llavors grup de LCTM em van treure la idea del cap...Hi havia centenars! Va ser llavors quan vaig delimitar la recerca als vagons de cerveses espanyoles (amb alguna llicència).

Ara comença la veritable aventura, primer va ser el vagó verd de "San Miguel". Sabia del cert que existia, tothom en parlava però poquísima gent l'havia vist "en persona". Amb tots els buscadors d'internet traient fum i remenant mil i una vegades tots els mercadillos a on hi anava, no hi havia manera. Vaig escriure mails a Electrotrén i  a San Miguel preguntant pel vagó, van ser molt amables i es van sorprendre, el que vaig treure en clar és que va ser una tirada molt limitada encarregada per San Miguel i que s'oferia com un regal d'empresa. S'ha de dir que era una recerca colectiva, tots els meus amics i companys dels trens estaven també buscant per tot arreu.

El vaig trobar a l'Ebay i el van comprar a un preu escandalós, va passar i molt dels dos cents euros, jo no em donava per vençut i anava aconseguint d'altres. Al final un venedor portugués va treure un en format "cómpralo ya" i sort del bon amic Raimon D. que el va aconseguir per a mi, ja que jo no m'havia assabentat prou ràpid.

És la referència 1453 que comparteix amb el vagó de Koipe, curiosament amb el mateix to de verd i tampografia.

Aquest vagó té dos germans més, bastant més senzills d'aconseguir, dic lo de germans perquè tots tres comparteixen la mateixa matrícula.

Mahou 1451

Moritz 1452

La resta de vagons que vaig anar comprant o aconseguint a l'Ebay, aquest primer és un vagó especial que van fer per una botiga de joguines de València que es diu "El fallero", el vaig demanar per telèfon i me'l van enviar per correu quan encara no s'estilava gaire fer això.

E1417K

E 1630K

Aquest vagó és una de les llicències que em vaig prendre, la cervesa és prou coneguda però el vagó és francés, de la SNCF.

E 1635K

E 1638K

E 1642K

Els dos següents semblen iguals, pero no, són lleugerament diferents (fixeu-vos en la tampografia a baix a l'esquerra) i evidentment amb diferents matrícules.

E 1753K

E 1759K

Aquests dos vagons són els reals com es pot comprovar en aquesta foto de Grupo Tren Zamora.

Foto Grupo Tren Zamora

E 8015K

Aquest últim no és ben bé un cerveser ni de bon troç, però sí té relació. És un coche 6000 de 1a classe amb restaurant que va ser restaurat i patrocinat per San Miguel. Segons renfe-H0.com té algunes errades que diuen que són fàcilment subsanables, jo no ho faré.

E 5076K

Ara toca parlar del cerveser fantasma. Segons expliquen, Electrotrén va arribar a un acord amb Heineken España per reproduir un vagó amb la seva marca, però al cap de poc la casa matriu va dir que no. El resultat és que, segons diuen, es van arribar a vendre un nombre reduït d'exemplars fins que no va arribar l'ordre de retirar-los de les estanteries. Ni jo ni ningú que jo conegui hem vist un de debò en la realitat, se'n parla i sempre hi ha qui diu que l'amic d'un amic en té un, jo no m'ho acabo de creure però encara l'estic buscant no sigui cas...

Locomotores elèctriques (IV)

RENFE 276 (7600/8600)

Coneguda com "la reina de les elèctriques" va ser una locomotora que es va veure per arreu d'Espanya i un model semblant per França.

Aquesta sèrie va ser fins a l'arribada de les 269, la sèrie més nombrosa de locomotores construïdes, la seva inconfusible lliurea a dos tons, els seus bogies a 3 eixos totalment motoritzats, van marcar un abans i després en la tracció elèctrica espanyola. Tres d'elles van tenir l'honor de ser pintades en colors TEE per traccionar el primer tren TEE espanyol, per això van haver de ser descomprimits els seus topalls per no fer malbé els lleugers Talgo.

Amb un rodatge C-C, van iniciar les seves marxes a Catalunya després de ser provades a Pajares, i mentre es reconvertia la tensió de les línies catalanes van arribar a funcionar a 1500v. mitjançant el sistema de suprimir la meitat de les seves resistències, les últimes unitats que es van numerar dins de la sèrie 8600 al superar el centenar de locomotores comprades, també podien funcionar en tracció múltiple. A més de la lliurea original en verd turquesa, van utilitzar els colors de la TEE, color "taxi" (negre i groc) i Talgo200 ja que dos de les seves unitats un cop donades de baixa i ser venudes a un ferroveller van ser recomprades per fer les maniobres de les branques Talgo a l'estació d'Atocha.
Aquesta locomotora es pot veure arrossegant tot tipus de cotxes i vagons de l'època, va ser una locomotora per a tot us i la veritat és que se li va donar.
Si voleu més informació i una pila de fotos, adreceu-vos a Forotrenes.

Unes fotografies amb els diferents colors que va lluir.

Foto RENFE

Foto Carlos López

Foto J. M. Galindo

Foto Pere Ballarda

Foto Julián Gutiérrez

La meva locomotora és la Electrotrén 2742 AC amb número 7688 (276-088-2) i porta llevaneus. La locomotora real va ser construïda l'any 1962 a la factoria CAF i va ser desballestada a l'any 1992 a Saragossa.

Una fotografia de la locomotora real del model fet per Electrotrén, ja a punt de ser desballestada, fixeu-vos que ja no porta els pantògrafs i curiosament els boogies sembla que hagin estat recentment reparats.

Foto Valdetorres

Em va agradar molt que portés un llevaneus, però encara no he esbrinat si en la realitat el duia per obrir-se pas davant d'una composició de cotxes o vagons, o el duia com locomotora aïllada per netejar la via.

La meva màquina.

Un vídeo curtet de la meva 276 amb els cotxes 5000 als mòduls de Märklin-café.

Composicions (II)

El Talgo III.

S'ha escrit molt sobre aquest tema, per això si voleu saber més de la història del Talgo us podeu adreçar a Ferropedia o bé a Forotrenes

Referent al meu Talgo III, aquesta composició la vaig comprar de rebot, m'explico. La meva filla, també aficionada als trens en miniatura, volia el Pato d'Electrotrén i a mi no m'agradava gens. Llavors vaig intentar reconduir-la hàbilment cap a que li agradés el Talgo III, vaig fallar estrepitosament i els Reis li van acabar portant el seu Pato.

De tant mirar i remenar aquest tren em va acabar agradant, a més a més rodava molt bé i no feia mal al ulls veure'l en corbes de radi 1. El meu bon amic Francesc P. va donar una definició molt encertada: "Aquest tren sembla un cuc". 

Em vaig decidir a comprar el set de sis cotxes d'Electrotrén, referència  3302 AC i després anar-lo ampliant.

El set està compost per un furgó d'equipatges en un dels extrems, un cotxe de 1a classe, tres cotxes de 2a i un altre cotxe extrem de 2a classe. A més a més vaig comprar dos cotxes més de 1a, tres cotxes de 2a i un cotxe cafeteria. Un total de 12 cotxes que ja feien patxoca. 

Com locomotores titulars en n'hi ha dues: 

La 353 (Electrotrén 2314 AC) amb nom de verge com totes les talgueres, aquesta anomenada "Virgen de Bien Aparecida".

La RENFE 333 (Roco 68724) en colors taxi, groc i negre. Aquesta locomotora en la realitat ha de dur un "manso" o furgó generador. Si voleu més informació sobre aquest tema adreceu-vos a Ferropedia.es

Aquí podem veure als mòduls de Märklincafé muntats el 2011 a Seva, com la meva talguera no tenia problemes per arrossegar 28 cotxes, els 12 cotxes del meu Talgo III i els 16 cotxes del Catalán Talgo del meu amic Joan V.

I ara dues fotografies que em fan mal per partida doble, una col·lisió a l'entrada de l'estació del meu Talgo III amb el Pato de la meva filla. La 353 se'n va endur la pitjor part.

Encara no entenem que dimonis va passar.