31 d’octubre 2020

Els vagons de Märklin-Café (2a part)

 La resta de vagons i una sorpresa.

Märklin-Café és un grup d'aficionats als trens en general, tant real com a escala i preferenment al sistema de corrent alterna (AC) també conegut com 3 carrils, en escala H0. Això no vol dir que repudiem als que prefereixen el sistema de corrent continu (DC) o 2 carrils , és més, dins del grup hi ha companys que tenen en la seva gran majoria material DC, carinyosament els hi diem "els heretges". També hi ha un altre grup denominat "els infidels", que són els que fan servir material AC però també d'altres marques que no són Märklin. Lluny de portar problemes tot això fa un grup encara més divers i divertit.

Ens anem trobant cada any des de 2005 que vam començar i procurem anar alternant les trobades entre Catalunya i la resta de l'estat i inclós a l'extranger, com va ser la de Göppingen de 2019. Per recordar aquestes trobades cada any s'ha fet un vagó conmemoratiu, tots són diferents. S'ha de dir que els rètols i la majoria de les càrregues són artesanals, col·locades amb paciència pel comité organitzador de MC.

Ara les fotografies de la colla de vagons ordenats per anys:

Sabadell 2005


Sabadell 2006

Sabadell 2007

Sabadell 2008

Vilafranca del Penedés 2009

Caldes de Malavella 2010, va ser el 5è Aniversari i la 6a trobada. 
La casa per la finestra, una locomotora de la BLS (Märklin 36601) amb una tirada curta i numerada.

Sta. Eugènia de Berga 2011

Lleida 2012

Bagà 2013


Núria 2014

Palma de Mallorca 2015

Vilanova i la Geltrú 2016


Málaga 2017


Azpeitia 2018


Göppingen 2019



Virtual 2020

Editat el 7-11-2020.
Per aquest any 2020, que ens ha tocat fer una trobada virtual, aquest és el vagó amb la càrrega feta a Zworks. El més trist és que ens perdem veure'ns i poder fer-nos les anomenades i famoses "abraçades d'ós". Una veritable llàstima.































11 d’octubre 2020

Composicions (IV)

 Els vagons foudres.

Aquests tipus de vagons estaven especialment dissenyats pel transport de begudes alcohòliques, vi en la majoria dels casos, hi hi havia amb diversos dissenys i per tots els païssos. Quasi tots aquests vagons pertanyien a empreses privades.
Els més "senzills" eren vagons amb una o dues enormes bótes de fusta, que s'havien d'omplir en una estació i quan s'arrivaba a l'estació de destí, transvasar el vi a unes altres bótes arriades per carros o camions.

Aquí podem veure un vagó d'una sola bóta:


                                                              treneando.com

Ara un vagó francés de dues bótes:



Però aquests vagons tenien dos problemes, el primer que les bótes estaven a l'intempèrie i patien les inclemències de les condicions atmosfèriques. El segón problema és que no estaven protegides i quedaven a mercé dels que volien vi a bon preu, és a dir, els que s'acostaven amb una barrina i feien un forat, omplien l'ampolla o el bot i després clavaven un troç de fusta per tapar el forat i llestos.

Per solucionar aquests robatoris s'inventen, sembla ser que els francesos, els foudres tancats, que no deixen de ser una o dues bótes tancades i barrades. Per accedir s'havia de pujar al sostre i entrar per una trapa i des de dins llavors ja es podien obrir les portes.

A l'estat espanyol el gran constructor de vagons foudres va ser l'empresa bilbaïna de Mariano del Corral, que va fer foudres per un gran nombre de viticultors i exportadors de begudes alcohòliques. Es van veure els seus vagons rodant amb el logo de companyies espanyoles de l'època, MZA, Norte, Andaluces i després RENFE.

Aquí podem veure l'interior d'aquest tipus de foudre, fixeu-vos en la trapa a la part de dalt.



La següen fotografia és de l'any 1950 feta a l'estació del Poblenou de Barcelona, al darrera podeu veure un vagó descobert d'una sola bóta. A la ciutat hi havia una delegació de Martini&Rossi que enviava vermut a tot arreu. Llàstima que no hagi pogut esbrinar el color real del vagó.




Aquests vagons que són força macos al ser de diferents colors i diferents tipologia de lletres, han estat reproduïts en H0 per totes les marques. Els foudres espanyols majoritàriament han estat fets per Electrotrén i K*train, que si a vegades no són reals al 100% sí que s'asemblen molt. També hi ha vagons de fantasia d'Electrotrén, macos però irreals i "refregits" de Fleischmann (vagons alemanys aprofitats amb rètols espanyols)

La veritat és que en tinc bastants i no és qüestió de posar-los tots, així que posaré les fotografies dels que m'agraden més o els que els hi tinc un especial carinyo.


Electrotrén 0824


Electrotrén 818



Electrotrén 010


Electrotrén 013


Electrotrén 1980


K*train 0710-D


K*train 0711-E

Ara un parell de foudres de Märklin del set  46762 de vagons suïssos de la SBB. La primera fotografia està feta amb flaix per poder veure bé les dues bótes de l'interior,


En la següen fotografia podeu veure a l'esquerra la garita del guardafrens i a la dreta un petit armari a on anaven protegits els tubs i aixetes de descàrrega del vi.



Encara em queden alguns vagons per tenir tota la col·lecció de foudres espanyols, però els que em falten són dels primers que va fer Electrotrén, són tirades curtes i numerades, els que es tradueix per pocs i cars.