La maqueta nova, primeres impressions.
Ja tinc la maqueta instal·lada a on toca, ha costat molt a part dels diners és clar, la maleïda pandèmia amb confinament inclòs ho ha endarrerit tot més de tres mesos. La maqueta és de via única, no hi ha espai per la doble via si ho volia tot amb radi 2. Ara ja tinc els trens rodant i puc començar a vislumbrar "problemilles" inherents a la informàtica i la física (sí, la física).
Comencem per ordre, la informàtica. La maqueta funciona amb l'ordinador, un programa ho regula tot i pots fer que vagi tot automàtic o només alguna cosa i tu fer anar els trens de forma "manual". Encara estic experimentant, el que ha costat alguna petita patacada a l'anar el tren per una via quan jo creia que aniria per un altre, res greu. Queda molta feina per anar introduïnt al programa totes les locomotores perquè les reconegui i les faci funcionar, fotos de cadascuna d'elles per identificar-les ràpidament i un munt de dades que puguin ser interessants (tipus, època, referència, etc...).
Una cosa molt bona és que el programa compta el temps que una locomotora està rodant, el que permet saber les hores que ha funcionat i així organitzar el seu manteniment. Es suposa que cada quaranta hores s'ha de netejar i greixar.
El problema físic. Axioma: quan hi hagi un problema, sempre estarà en un lloc sinò inabastable, sí de difícil accés. Aquest axioma també és conegut com "el senyor Murphy i la seva llei ataquen de nou". Ja m'he trobat que algún canvi d'agulles no ha acabat de funcionar bé, quin és el que ha fallat? el més proper? No! el que està al fons i que em fa recargolar-me per sota la maqueta per arribar-hi amb la ma i sempre hi haurà alguna cosa que entorpirà no sols el poder agafar-ho, sinó ni tant sols veure-ho clarament.
Un altre misteri de la física que no he estat capaç de resoldre, per què dimonis si un tren ha passat una dotzena de vegades per un lloc sempre a la mateixa velocitat sense cap problema, de cop i volta descarrila algún vagó misteriosament. Si no ha hagut cap canvi, per què hi ha resultats diferents? I si el senyor Murphy ve a ajudar, llavors el tren descarrilarà al lloc més fotut per posar les mans. Un comboi que va estar rodant estona va ser una BR 50 (Märklin 37840) arrossegant deu vagons carboners (Märklin 46030) Aquests vagons sont curts i de dos eixos, si fossin llargs i de boogies encara però no, i van perfectes per qualsevol traçat, doncs bé, després de passar un munt de vegades per tot el recorregut de la maqueta, un d'ells es va enganxar no sé com a no sé a on i va fer bolcar de costat tota la composició, a on? a la pujada de la rampa interior (és a dir, arrossega't i contorsiona't) i al no desenganxar-se entre ells la feina que vaig tenir per treure'ls.
La composició de carboners sortint de l'estació per la banda del dipòsit cap a la cota +1.
Un altre cosa que m'he adonat, la quantitat de brutícia, per no dir una paraula més curta i contundent, que s'acumula a les vies. Passes un drap i queda negre, literalment. Els entesos diuen que això es degut als aros d'adherència (en català és "cercols", ho sé) que porten algunes de les rodes de les locomotores per guanyar tracció i que no rellisquin a la primera de canvi. Tinc quatre vagonets que porten uns feltres que al circular teòricament netejen els rails, però pel que es veu o bé sí que netejen, el que vol dir que encara estaria tot més brut o no netejen gaire i els hauré d'engegar al fons del calaix.
