Composicions (II)

El Talgo III.

S'ha escrit molt sobre aquest tema, per això si voleu saber més de la història del Talgo us podeu adreçar a Ferropedia o bé a Forotrenes

Referent al meu Talgo III, aquesta composició la vaig comprar de rebot, m'explico. La meva filla, també aficionada als trens en miniatura, volia el Pato d'Electrotrén i a mi no m'agradava gens. Llavors vaig intentar reconduir-la hàbilment cap a que li agradés el Talgo III, vaig fallar estrepitosament i els Reis li van acabar portant el seu Pato.

De tant mirar i remenar aquest tren em va acabar agradant, a més a més rodava molt bé i no feia mal al ulls veure'l en corbes de radi 1. El meu bon amic Francesc P. va donar una definició molt encertada: "Aquest tren sembla un cuc". 

Em vaig decidir a comprar el set de sis cotxes d'Electrotrén, referència  3302 AC i després anar-lo ampliant.

El set està compost per un furgó d'equipatges en un dels extrems, un cotxe de 1a classe, tres cotxes de 2a i un altre cotxe extrem de 2a classe. A més a més vaig comprar dos cotxes més de 1a, tres cotxes de 2a i un cotxe cafeteria. Un total de 12 cotxes que ja feien patxoca. 

Com locomotores titulars en n'hi ha dues: 

La 353 (Electrotrén 2314 AC) amb nom de verge com totes les talgueres, aquesta anomenada "Virgen de Bien Aparecida".

La RENFE 333 (Roco 68724) en colors taxi, groc i negre. Aquesta locomotora en la realitat ha de dur un "manso" o furgó generador. Si voleu més informació sobre aquest tema adreceu-vos a Ferropedia.es

Aquí podem veure als mòduls de Märklincafé muntats el 2011 a Seva, com la meva talguera no tenia problemes per arrossegar 28 cotxes, els 12 cotxes del meu Talgo III i els 16 cotxes del Catalán Talgo del meu amic Joan V.

I ara dues fotografies que em fan mal per partida doble, una col·lisió a l'entrada de l'estació del meu Talgo III amb el Pato de la meva filla. La 353 se'n va endur la pitjor part.

Encara no entenem que dimonis va passar.

Locomotores dièsel (II).

RENFE 333.

La meva segona locomotora dièsel no va ser una Märklin ni una Electrotrén, va ser una Roco referència 68724.

La sèrie de locomotores dièsel-elèctriques de la sèrie 333 de RENFE i Renfe Operadora és una de les que millor resultat ha donat a Renfe. Va ser fabricada en 1974-1976 a València per MACOSA  i corresponien en part al model GM-26T de General Motors amb disseny mecànic de l'empresa sueca Nohab. Va començar a entrar en servei el 1974. Les necessitats d'una locomotora dièsel capaç de remolcar trens expressos i mercaderies de grans tonatges va posar als responsables de la xarxa nacional en la recerca d'una màquina que reunís aquestes capacitats i, a més, pogués anar a la velocitat estàndard de 120 km / h d'aquells anys setanta. Hores d'ara moltes d'aquestes locomotores encara estan funcionant, convenientment modernitzades.

(http://www.ferropedia.es/mediawiki/index.php/Renfe_Serie_333)

                                     http://www.listadotren.es/motor/phototrain.php?tid=1053

La meva locomotora la vaig comprar per a una feina molt concreta, arrossegar un Talgo III amb un manso, és un comboi que m'agrada i és diferent als altres Talgos que tenen com locomotora titular una RENFE 353. És cert que aquesta locomotora està logotipada amb el rètol de "RENFE Mercancías" però els que hi entenen més que jo (què faria sense ells!) em van explicar que no era estrany que en cas de necessitat es fer servir el que hi havia més a ma. És una locomotora pesada i gran, 23,7 cm. entre topalls i amb una capacitat enorme per estirar del que faci falta.

Un vídeo a on la veiem arrossegar un Talgo III de sis cotxes (Electrotrén 3302 AC) i furgó manso de Mabar (Mabar 81112).

Automotors (I)

La Fletxa vermella de la SBB (Roten Pfeile).

Un automotor és un vehicle ferroviari lleuger de tracció autònoma, és a dir, totalment diferent d'un comboi ferroviari compost de locomotora més vagons. Per entendre'ns, un metro i un tramvia són un automotor.

Faig servir el sobrenom de Fletxa vermella perquè la codificació d'aquest automotor ha variat molt des de que van ser lliurats el 1935 (com CLe 2/4) per canvis en la seva estructura, motors, etc...
1937 Re 2/4
1947 RCe 2/4
1956 RBe 2/4 i RAe 2/4

Estaven pensats per una velocitat màxima de 125 km/h i amb totes les comoditats pels viatgers. En principi només funcionaven sols, però amb el  temps es van adaptar per arrossegar una altre cotxe o vagó, o curiosament un remolc per dur esquís.

Una fotografia d'un RBe 2/4

http://www.modellbahnfreunde.ch/rollmaterial/elektrolokomotiven/category/49-sbb-rbe-2-4-roter-pfeil

Em van portar els Reis, sí a mi encara em porten coses els Reis, la fletxa vermella de Märklin amb referència 37866, la que porta remolcat un vagó. Vermell claret i de 2a classe.

Però vaig veure una fotografia que em va agradar molt, en la que no portava un vagó sinó un cotxe i vaig començar a buscar. No el vaig trobar de Märklin i la solució va ser comprar un de Roco referència 45022.

Vaig aconseguir a l'Ebay un altre Fletxa vermella, la que té el remolc porta-esquís. És la referència 33865 i és delta, s'ha de digitalitzar. El seu vermell és més intens i és de 3a classe.

Podeu veure aquest automotor circulant per l'envejada maqueta d'en Jaume U.

Hi var haver-hi i encara existeix, l'automotor RAe 4/8 conegut com a "Churchill" perquè va portar al primer ministre britànic a través de Suïssa l'any 1946. No deixava de ser dues fletxes vermelles "enganxades". Mai va ser pensat com un automotor convencional per viatgers, sinó com un tren per a ser llogat, portava 28 taules de quatre places per un total de 112 convidats i un mini-bar al centre del vehicle. Podia agafar els 150 Km/h però per tenir una velocitat de creuer confortable ha d'anar a uns 100 Km/h. (Font Wikipedia).

(Foto Wikipedia)

Aquest automotor a escala H0 l'han fet tant Lemaco com Fulgurex, és a dir, unes peces extraordinàries a un preu d'acord amb la seva gran qualitat. Evidentment no la tinc.