El Talgo III.
S'ha escrit molt sobre aquest tema, per això si voleu saber més de la història del Talgo us podeu adreçar a Ferropedia o bé a Forotrenes
Referent al meu Talgo III, aquesta composició la vaig comprar de rebot, m'explico. La meva filla, també aficionada als trens en miniatura, volia el Pato d'Electrotrén i a mi no m'agradava gens. Llavors vaig intentar reconduir-la hàbilment cap a que li agradés el Talgo III, vaig fallar estrepitosament i els Reis li van acabar portant el seu Pato.
De tant mirar i remenar aquest tren em va acabar agradant, a més a més rodava molt bé i no feia mal al ulls veure'l en corbes de radi 1. El meu bon amic Francesc P. va donar una definició molt encertada: "Aquest tren sembla un cuc".
Em vaig decidir a comprar el set de sis cotxes d'Electrotrén, referència 3302 AC i després anar-lo ampliant.
El set està compost per un furgó d'equipatges en un dels extrems, un cotxe de 1a classe, tres cotxes de 2a i un altre cotxe extrem de 2a classe. A més a més vaig comprar dos cotxes més de 1a, tres cotxes de 2a i un cotxe cafeteria. Un total de 12 cotxes que ja feien patxoca.
Com locomotores titulars en n'hi ha dues:
La 353 (Electrotrén 2314 AC) amb nom de verge com totes les talgueres, aquesta anomenada "Virgen de Bien Aparecida".
La RENFE 333 (Roco 68724) en colors taxi, groc i negre. Aquesta locomotora en la realitat ha de dur un "manso" o furgó generador. Si voleu més informació sobre aquest tema adreceu-vos a Ferropedia.es
Aquí podem veure als mòduls de Märklincafé muntats el 2011 a Seva, com la meva talguera no tenia problemes per arrossegar 28 cotxes, els 12 cotxes del meu Talgo III i els 16 cotxes del Catalán Talgo del meu amic Joan V.
I ara dues fotografies que em fan mal per partida doble, una col·lisió a l'entrada de l'estació del meu Talgo III amb el Pato de la meva filla. La 353 se'n va endur la pitjor part.
Encara no entenem que dimonis va passar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada