Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris SBB. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris SBB. Mostrar tots els missatges

18 de gener 2022

La maqueta (VIII)

 El seu nou lloc.

Torno a engegar a escriure després de quasi bé un any, ja feia dies que ho volia fer, però sempre hi havia alguna altre cosa pel mig. Ara m’ha decidit el fet que s’ha anat la llum i no puc fer res amb la maqueta ni amb internet, sort que el portàtil té la bateria al màxim i em permet escriure i sentir musiqueta. La meva sana intenció és escriure al menys un parell d'entrades al mes i tornar a agafar-li el gustet a això d'explicar les meves experiències, a veure quan em dura la iniciativa.

La maqueta està en un nou emplaçament, el que m’ha permès ampliar-la una mica després de refer-la per adaptar-la al nou espai. Bàsicament ha estat girar una espiral 90° i aprofitar per col·locar més vies d’accés directe a l’estació, mitjançant una “bretelle” i també una nova via morta per deixar allà el material de socors hivernal. Curiosament aquest comboi de socors és suís i està en una estació italiana, hi ha bona germanor amb els veïns i interessa mantenir les vies el més netes possible.

Ara la tasca ja és començar la decoració, primer pintar les vies amb l'aerògraf per treure'ls-hi tot el brillo, després posar el balast, feina aburrida a on hi hagi però indispensable, s'ha d'anar a poc a poc i t'has de fixar molt perquè et poden quedar pedretes enganxades als rails i fan un soroll desagradable. De moment ja he gastat el primer saquet de balast, em queden cinc més, el que us he dit, paciència.

També s'han de posar a punt les locomotores i veure si cal greixar-les, perquè com passa sempre s'aturaran al lloc més inaccesible. Tinc molts frons oberts.



Aquí podeu veure la maqueta i com les vies de l'estació estan tapades per pintar al voltant per poder donar una primera capa base per treure el color del suro. Després pintaré a sobre amb el color definitiu.



Això és una "bretelle", la veritat és que desconeixia que es deia així. Per l'esquerra vens de l'estació per la banda suïssa i continues cap l'entrada de l'estació per la banda italiana. Per la dreta vens de l'espiral des de la cota -1 i si continues tornes cap a la cota -1 per l'altre banda. El poder canviar d'una via a un altre et permet uns recorreguts diferents prou llargs i variats. A sota, pintat amb aerògraf, es veu l'antic traçat, com dues vies convergien en una sola que anava cap a l'espiral.



El tren de socors suïs format per una Ce 6/8 "Cocodril" (Märklin 37565), una C 5/6 "Elefant" (Märklin 39250) i un llevaneus rotatori (Bemo 1599 410). S'ha de dir que és una composició real com podeu comprovar en la següen fotografia.





04 de maig 2020

Automotors (II)

BDe 4/4 de la SBB.

Un vehicle típic dels ferrocarrils suïssos, el BDe 4/4 va fer possible mantenir el servei actiu en línies amb poc trànsit que en altres països s'haurien tancat ja faria molt de temps (us sona?). En comparació amb els trens clàssics, aquest automotor era més ràpid i menys costós.

El servei òmnibus mai va ser rendible per als ferrocarrils. En general, va ser precisament gràcies a l'eliminació d'aquests serveis que els tecnòcrates de tot arreu van començar a "restaurar" la gestió dels ferrocarrils, en virtut d'un simple balanç comptable que no va tenir en compte el conjunt de línies a les que els serveis generals van fer la seva contribució. A Suïssa era tradicional que els serveis públics fossin molt eficients, fins i tot si calia pagar algun preu. A més, la comunitat també es va beneficiar a llarg termini, atès que una línia tancada causa, al cap de més o menys temps, el declivi econòmic d'una vall o un llogaret.
Per mantenir els serveis generals, calia evitar malbaratar diners públics i estudiar una solució d'acord amb les necessitats i el pressupost. Va ser una política per encoratjar el desenvolupament d'automotors capaços de remolcar d'un a quatre cotxes lleugers i/o vagons, segons sigui necessari i va resultar extremadament rendible.

Segons van calcular al gener de 1949, un automotor CFE 4/4 amb 4 vagons amb bogies lleugers costava al voltant dels 1.600.000 francs comparats amb els 1.950.000 francs per un tren clàssic, amb la mateixa capacitat de transport.
Els automotors amb cotxes i vagons lleugers podrien viatjar a una velocitat aproximadament un 25% més alta que la dels trens òmnibus pesats clàssics, el que podria reduir els temps de viatge en aproximadament un 20% i, per tant, proporcionar un servei de qualitat capaç d'induir als clients a optar per aquest tipus de serveis.
Introduït el 1952 i nomenat CFE 4/4 abans de la supressió de la tercera classe, el BDE 4/4 tenia una potència de 1600 HP i podia viatjar a 100 km /h, que s'aconseguien ràpidament. Un maleter de 20 m2 permetria garantir el servei de transport d'equipatge i missatgeria al mateix temps. Amb una capacitat de 44 passatgers asseguts i un pes de 54 Tm el feia molt versàtil  (http://www.marklinfan.com/f/topic.asp?TOPIC_ID=775)


Aquí podem veure l'automotor en una composició molt típica, arrossegant un parell de cotxes.


Encara que s'han conservat algunes unitats que ara es dediquen a fer recorreguts turístics, no hi ha, o no he sabut trobar, cap fotografia del model original reproduït per HAG. Es tracta d'un model metàl·lic força pesat que circula per la maqueta sense cap problema i seria capaç de portar al darrera moltíssims més cotxes que els que podia dur a la realitat (he vist fotos que duia fins a set). La seva disposició és força curiosa, dividit en dos meitats una l'ocupa el motor i l'altre l'habitacle dels passatgers.

Un parell de fotos del meu automotor (HAG 152). Sempre que puc m'agrada omplir els interiors de ninotets , donen molta vida i canvia moltíssim de veure'ls circular buits a veure'ls amb gent a dins.



Són ninotets de "baratillo", estan poc definits però no s'aprecia tant a dins dels cotxes. Val la pena posar-ne de qualitat a les andanes a on es veuen més i amb més detall, però per passar ràpid pel teu costat no surt a compte gastar-te un dineral. Penseu que pel que costen mitja dotzena de personatges de qualitat, pots aconseguir cent d'aquests.



25 d’abril 2020

Automotors (I)

La Fletxa vermella de la SBB (Roten Pfeile).

Un automotor és un vehicle ferroviari lleuger de tracció autònoma, és a dir, totalment diferent d'un comboi ferroviari compost de locomotora més vagons. Per entendre'ns, un metro i un tramvia són un automotor.

Faig servir el sobrenom de Fletxa vermella perquè la codificació d'aquest automotor ha variat molt des de que van ser lliurats el 1935 (com CLe 2/4) per canvis en la seva estructura, motors, etc...
1937 Re 2/4
1947 RCe 2/4
1956 RBe 2/4 i RAe 2/4

Estaven pensats per una velocitat màxima de 125 km/h i amb totes les comoditats pels viatgers. En principi només funcionaven sols, però amb el  temps es van adaptar per arrossegar una altre cotxe o vagó, o curiosament un remolc per dur esquís.

Una fotografia d'un RBe 2/4

http://www.modellbahnfreunde.ch/rollmaterial/elektrolokomotiven/category/49-sbb-rbe-2-4-roter-pfeil

Em van portar els Reis, sí a mi encara em porten coses els Reis, la fletxa vermella de Märklin amb referència 37866, la que porta remolcat un vagó. Vermell claret i de 2a classe.


Però vaig veure una fotografia que em va agradar molt, en la que no portava un vagó sinó un cotxe i vaig començar a buscar. No el vaig trobar de Märklin i la solució va ser comprar un de Roco referència 45022.



Vaig aconseguir a l'Ebay un altre Fletxa vermella, la que té el remolc porta-esquís. És la referència 33865 i és delta, s'ha de digitalitzar. El seu vermell és més intens i és de 3a classe.


Podeu veure aquest automotor circulant per l'envejada maqueta d'en Jaume U.

Hi var haver-hi i encara existeix, l'automotor RAe 4/8 conegut com a "Churchill" perquè va portar al primer ministre britànic a través de Suïssa l'any 1946. No deixava de ser dues fletxes vermelles "enganxades". Mai va ser pensat com un automotor convencional per viatgers, sinó com un tren per a ser llogat, portava 28 taules de quatre places per un total de 112 convidats i un mini-bar al centre del vehicle. Podia agafar els 150 Km/h però per tenir una velocitat de creuer confortable ha d'anar a uns 100 Km/h. (Font Wikipedia).

(Foto Wikipedia)

Aquest automotor a escala H0 l'han fet tant Lemaco com Fulgurex, és a dir, unes peces extraordinàries a un preu d'acord amb la seva gran qualitat. Evidentment no la tinc.