El Talgo III.
S'ha escrit molt sobre aquest tema, per això si voleu saber més de la història del Talgo us podeu adreçar a Ferropedia o bé a Forotrenes
Referent al meu Talgo III, aquesta composició la vaig comprar de rebot, m'explico. La meva filla, també aficionada als trens en miniatura, volia el Pato d'Electrotrén i a mi no m'agradava gens. Llavors vaig intentar reconduir-la hàbilment cap a que li agradés el Talgo III, vaig fallar estrepitosament i els Reis li van acabar portant el seu Pato.
De tant mirar i remenar aquest tren em va acabar agradant, a més a més rodava molt bé i no feia mal al ulls veure'l en corbes de radi 1. El meu bon amic Francesc P. va donar una definició molt encertada: "Aquest tren sembla un cuc".
Em vaig decidir a comprar el set de sis cotxes d'Electrotrén, referència 3302 AC i després anar-lo ampliant.
El set està compost per un furgó d'equipatges en un dels extrems, un cotxe de 1a classe, tres cotxes de 2a i un altre cotxe extrem de 2a classe. A més a més vaig comprar dos cotxes més de 1a, tres cotxes de 2a i un cotxe cafeteria. Un total de 12 cotxes que ja feien patxoca.
Com locomotores titulars en n'hi ha dues:
La 353 (Electrotrén 2314 AC) amb nom de verge com totes les talgueres, aquesta anomenada "Virgen de Bien Aparecida".
La RENFE 333 (Roco 68724) en colors taxi, groc i negre. Aquesta locomotora en la realitat ha de dur un "manso" o furgó generador. Si voleu més informació sobre aquest tema adreceu-vos a Ferropedia.es
Aquí podem veure als mòduls de Märklincafé muntats el 2011 a Seva, com la meva talguera no tenia problemes per arrossegar 28 cotxes, els 12 cotxes del meu Talgo III i els 16 cotxes del Catalán Talgo del meu amic Joan V.
I ara dues fotografies que em fan mal per partida doble, una col·lisió a l'entrada de l'estació del meu Talgo III amb el Pato de la meva filla. La 353 se'n va endur la pitjor part.
Encara no entenem que dimonis va passar.
