Composicions (V)

El Riviera Express.

Com algun de vosaltres ja sabeu, i patiu, m'he centrat a aconseguir composicions de cotxes metàl·lics del mític Riviera-Express.

Resulta que no es componia d'un sol recorregut, sinó que el formaven diferents branques:

Ventimiglia - Gènova - Milà - Chiasso - Bassel i a partir d'aquí podia ser Bonn - Amsterdam o Hamburg - Puttgarden.

Espectacular fotografia del Riviera Express prop de Oberwesel el 1972.

Train-worldexpresses.com

Les locomotores podien ser de vapor (BR-01, BR-10) dièsel (V200) o elèctriques (E-10, BR-1100, BR-1200) Ara per ara, la meva composició pot anar amb dues de vapor o una diesel, a saber:

BR-01 (una veterana M 3048 digitalitzada) 

BR-10 (M 37082) sé que hauria de ser de color negre, però la vermella és preciosa.

V-200 (M 39821)

Märklin 3048

Märklin 37082

M 39821

Pel que fa al material remolcat tenim unes variades composicions de cotxes de 1a i 2a de la DB, FS i NS, a més de cotxes llit de la DSG i CIWL i furgons d'equipatges d'aquestes companyies. Havien uns cotxes que anaven directes entre estacions i altres que s'anaven afegint o traient. Ja podies assabentar-te bé d'on anaves i a quin cotxe pujaves, sinó volies quedar-te a l'estació que no tocava.

 

Hi ha cotxes que segur puc utilitzar, els metàlics vintage (gràcies amics de Marklinfan Itàlia):

 

4022 DB 2a classe, verd.

4024 DSG restaurant, vermell.

4026 DB equipatges, verd.

4027 DB 1a classe, blau.

4029 CIWL llits, blau.

4036 FS 2a classe, marró.

4049 NS 2a classe, blau.

4063 FS 1a classe, gris.

 

Uns altres que crec que no desentonarien gaire (a manca de confirmar):

 

4023 DB 1a classe, verd.

4037 DB 1a classe, verd.

Märklin va treure els anys 1999 i 2000, dos sets molt macos i específics del Riviera Express, els M 42941 i M 42942.

M 42941

M 42942

L'inconvenient que tinc és que, per circular per la meva maqueta i anar en automàtic, les meves composicions només poden tenir una longitut de 140 cm. i els vuit cotxes metàlics ja fan 184 cm. i a més a més encara falta la locomotora.

Si voleu informació molt acurada sobre el Riviera Express, us convido a visitar el web de Märklinfan Club Italia.

Locomotores dièsel (III)

 Les petites Köf.

La paraula alemanya Köf és un acrònim format per Kleinlok (locomotora petita) öl (oli/dièsel) i flüssigkeitgetriebe (transmissió de fluids) en resum, petita locomotora dièsel de transmissió hidràulica. Hi havia de diverses classes i la nomenclatura pot ser bastant més variada i si us interessa us remeto a la Wikipedia.

Aquestes locomotores, també conegudes al món ferroviari com "tractors", es van posar en marxa a la DRG a l'any 1932 i la seva feina era fer maniobres lleugeres en petites estacions. Eren locomotores robustes, senzilles i fàcils d'operar. Les Köf II tenien una potència d'entre 40 i 90 CV, suficient per traginar pocs vagons buits en pla, si anaven plens ja era un altre història. Hi ha models molt diferents, cabines obertes o tancades, amb dues o tres llums, si porten o no dipòsits d'aire comprimit pels frens, a més a més cada companyia ferroviària o empresa particular les pintava d'un color diferent. N'hi ha quasi bé per tota Europa, incloent l'Estat espanyol i fins i tot de via mètrica.

                                                Font: Wikipedia

Les dues úniques Köf que tinc, perquè són d'aquelles peces "vicioses" que fa molta il·lusió tenir-ne tota la col·lecció exposada en una vitrina, amb la despesa que això suposaria, per això aquestes dues treballaran a la maqueta. Sembla mentida la força que tenen per lo petites que són, no tenen aros d'adherència i "s'enganxen" a la via amb un imant.

La primera és italiana, perfecte per l'estació de San Martino dei Provenzali.

                                                      Märklin 36806

La segona és suïssa de la companyia privada Südostbahn, (Ferrocarrils del sudest de Suïssa - SOB) i és coneguda com "Mandarinli" (mandarina en italià).

                                                     Märklin 36803

Si us hi fixeu veure que són quasi iguals però tenen diferències, el nombre de llums, els dipòsits d'aire, les portes.

Ara la pregunta del mil·lió, què fa una Köf suïssa d'una empresa privada en una estació italiana? L'explicació és que feia falta per les nombroses maniobres que s'hi fan i llogar-la va ser l'opció més econòmica, la van carregar en un vagó gòndola i som-hi! cap a Itàlia.

Les reclamacions per aquesta explicació es poden adreçar al "maestro armero".

La maqueta (V).

Donant ambient al joc.

Són peces que he de reconèixer que no fan cap falta per jugar, però donen ambient i fa que sigui tot més divertit i més si estàs amb més gent compartint l'estona de jugar a trens, això últim és el més important.

Són gorres ferroviàries dels ferrocarrils italians (FS) i es van utilitzar fins el 2008 que els hi van canviar el logo. Les he trobat a Todocolección a un preu raonable, he pagat per les tres el que normalment demanen per una de sola.

La primera és de cap d'estació (Capostazione). És el rang màxim de personal d'estacions i per tant ostenta l'autoritat màxima dins d'una estació. La seva presència està justificada en estacions de mida mitjana-gran, sent assumides les seves funcions pels Factors de Circulació. És l'encarregat d'organitzar l'activitat d'una estació, estant sota el seu comandament tot el personal ferroviari, fins i tot el de tracció. Assumeix, per tant, les funcions de Cap de Circulació. Ferropedia.

La segona és de cap de tren (Capotreno) que en poques paraules és el responsable d'un tren en circulació.

La tercera és de maquinista (macchinista) que la seva funció bàsica és la conducció dels vehicles ferroviaris, bé sigui una locomotora, un automotor o maquinària de via.

L'última fotografia és d'una gorra que no tinc, és una gorra de maquinista amb el logo antic de la FS, a veure si un dia la trobo a un preu adequat.

Moltes gràcies de nou a Piero Ch. del fòrum Marklinfan per aquesta fotografia i perquè sense ell no sabria ni la meitat de les coses que necessito per poder fer una maqueta ambientada a Itàlia i que sigui una mica creïble.

La maqueta (IIIa)

Dissenyant rètols.

Ja començo a pensar coses i em toca trobar tota la informació possible. Primer de tot i un cop sé el nom de la futura estació, és trobar el tipus de lletra que es feia servir en aquella època. Ara a preguntar a qui segur que ho sap, els companys de Märklinfan Club Italia que em remeten imatges dels rètols que hi havia als anys 50, hores d'ara encara es pot trobar algun o altre.

Ara toca trobar el tipus de lletra, a buscar un tutorial que segur algú ha penjat al youtube. No m'equivoco, hi ha varis, agafo el primer i el senyor tutor m'envia a una pàgina web que identifica el tipus de lletra de qualsevol imatge, poso la que m'han donat els amics italians (el rètol de l'estació d'Acqui Terme) i l'identifica, perfecte. A part de poder comprar el "pack" de les diferents fonts, també hi ha la possibilitat d'escriure el que vulguis amb aquell tipus de lletra. Dit i fet, escric el nom de la meva estació i el guardo.

Per qui l'interessi la web és https://www.myfonts.com/WhatTheFont/

Pintem un marc.

Primer entrebanc resolt, continuem.

Locomotores elèctriques (I)

E 424 de la FS 

La meva primera locomotora Märklin.

És la referència 3035, pel color blau clar de la caixa es tracta d'una locomotora de la primera sèrie, de començament dels anys 60.
La pobra caixa no sé ni com s'aguanta.

El model real és la primera màquina moderna de la FS alimentada per corrent continua de 3000 v. amb un  rodatge Bo' Bo'. 

Donada la potència instal·lada estaven destinats a serveis de poca o mitjana importància, però aquestes màquines van tenir èxit gràcies a les solucions innovadores introduïdes en els equips de tracció, la seva versatilitat en totes les condicions d’ús, des de serveis “còmodes” amb composicions limitades de passatgers i mercaderies a les línies planes fins a aquelles més difícil en línies de muntanya. Estava dissenyada per una velocitat màxima de 100 km/h.

Això és un petit resum, si voleu saber tot sobre aquesta locomotora, us convido a fer una volta pel fòrum de Märklin Fan Club Italia, trobareu moltíssima informació i una pila de fotos.

Fotografia de la E 424.103 original, la reproduïda per Märklin.

(Foto Märklin)

Aquesta és la meva, fotografiada davant del futur edifici de l'estació de la futura maqueta. Ara està digitalitzada i si cal arrossega el que li posis.

Encara que hi ha fotografies a on se la veu estirant d'un munt de cotxes o vagons, el normal era veure-la només amb un parell o tres de cotxes (ideals els Märklin 4036). En la realitat la seva feina era cobrir trajectes de linees secundàries amb no una excesiva demanda, per això amb un parell de cotxes i pot ser algun vagó ja tenia més que suficient.

Aquí la podeu veure en l'actual maqueta, en la composició més típica.

Ara estirant d'un munt de vagons diversos, sets Märklin 47878 i 47879.

D'aquesta locomotora, Märklin en va fer dos models més, la referència 37240 corresponent a l'época IV-V a on es veu com ja ha perdut la porta central que es feia servir com portaequipatges. És la E 424 308.

I la referència 37242 corresponent a l'época V.

                                   http://www.bigio.it/Electrische/37242/37242_100.htm

Un curt vídeo de la E 424 308 arrossegant dos cotxes de la FS.

Treball en vagons (I)

Envelliment i pintura.

En aquests dies de confinament, he aprofitat per fer manteniment de les locomotores i anar arreglant i "tunejant" vagons. No m'agraden els vagons buits i per això vaig fent càrregues artesanals. També m'he dedicat a embrutar/envellir vagons i cotxes, ho faig amb aquells que es queden al fons del calaix, no m'atreveixo encara a atacar vagons "bons".

De moment aniré posant fotografies del material que vaig arreglant, remodelant  i/o afegint càrregues.

Primer un vagó italià a dues aigües, referència Primex 4586, repintat de blau i afegint-li uns barrots a les finestres, originalment no en duia. Suposo que és el primer transport de Barrufets del ferrocarrils italians.

Ara un altre vagó del mateix tipus, però és un Märklin referència 4550. aquest l'he embrutat amb ganes i també li he posat uns barrots a les finestres. D'origen hauria d'haver dut unes reixetes, però li faltaven. A la foto comparat amb un d'original sense modificar.