La maqueta (IIIa)

Dissenyant rètols.

Ja començo a pensar coses i em toca trobar tota la informació possible. Primer de tot i un cop sé el nom de la futura estació, és trobar el tipus de lletra que es feia servir en aquella època. Ara a preguntar a qui segur que ho sap, els companys de Märklinfan Club Italia que em remeten imatges dels rètols que hi havia als anys 50, hores d'ara encara es pot trobar algun o altre.

Ara toca trobar el tipus de lletra, a buscar un tutorial que segur algú ha penjat al youtube. No m'equivoco, hi ha varis, agafo el primer i el senyor tutor m'envia a una pàgina web que identifica el tipus de lletra de qualsevol imatge, poso la que m'han donat els amics italians (el rètol de l'estació d'Acqui Terme) i l'identifica, perfecte. A part de poder comprar el "pack" de les diferents fonts, també hi ha la possibilitat d'escriure el que vulguis amb aquell tipus de lletra. Dit i fet, escric el nom de la meva estació i el guardo.

Per qui l'interessi la web és https://www.myfonts.com/WhatTheFont/

Pintem un marc.

Primer entrebanc resolt, continuem.

Composicions (III)

Els vagons cervesers d'Electrotrén.

Un altre de les composicions considerades fantàstiques, quasi bé tots aquests vagons cervesers són pura fantasia, però s'ha de reconèixer que és una colla de vagons molt macos. Tot va començar ja fa força anys passejant pel carrer d'Aribau de Barcelona a on hi havia una botiga de joguines que, cosa estranya, tenia una secció dedicada als trens. Vaig entrar a tafanejar i hi havia mitja dotzena de vagons cervesers d'Electrotrén allà exposats, em van fer gràcia i vaig preguntar el preu (encara en pessetes) i no eren gaire cars, a més a més pagaves cinc i et regalaven el sisé. En no res ja els tenia a la butxaca.

E 1412K

De l'anterior model de San Miguel hi ha dos amb la mateixa referència i diferent matrícula i un altre amb referència E 1628K que també és idèntic però amb un altre matrícula. Aquest últim em falta.

E 1413K

E 1415K

E 1416K

E 1530K

E 1531K

A partir d'aquell moment vaig començar a investigar si hi havia més i aconseguir tenir-ne una bona col·lecció, gràcies als bons amics del llavors grup de LCTM em van treure la idea del cap...Hi havia centenars! Va ser llavors quan vaig delimitar la recerca als vagons de cerveses espanyoles (amb alguna llicència).

Ara comença la veritable aventura, primer va ser el vagó verd de "San Miguel". Sabia del cert que existia, tothom en parlava però poquísima gent l'havia vist "en persona". Amb tots els buscadors d'internet traient fum i remenant mil i una vegades tots els mercadillos a on hi anava, no hi havia manera. Vaig escriure mails a Electrotrén i  a San Miguel preguntant pel vagó, van ser molt amables i es van sorprendre, el que vaig treure en clar és que va ser una tirada molt limitada encarregada per San Miguel i que s'oferia com un regal d'empresa. S'ha de dir que era una recerca colectiva, tots els meus amics i companys dels trens estaven també buscant per tot arreu.

El vaig trobar a l'Ebay i el van comprar a un preu escandalós, va passar i molt dels dos cents euros, jo no em donava per vençut i anava aconseguint d'altres. Al final un venedor portugués va treure un en format "cómpralo ya" i sort del bon amic Raimon D. que el va aconseguir per a mi, ja que jo no m'havia assabentat prou ràpid.

És la referència 1453 que comparteix amb el vagó de Koipe, curiosament amb el mateix to de verd i tampografia.

Aquest vagó té dos germans més, bastant més senzills d'aconseguir, dic lo de germans perquè tots tres comparteixen la mateixa matrícula.

Mahou 1451

Moritz 1452

La resta de vagons que vaig anar comprant o aconseguint a l'Ebay, aquest primer és un vagó especial que van fer per una botiga de joguines de València que es diu "El fallero", el vaig demanar per telèfon i me'l van enviar per correu quan encara no s'estilava gaire fer això.

E1417K

E 1630K

Aquest vagó és una de les llicències que em vaig prendre, la cervesa és prou coneguda però el vagó és francés, de la SNCF.

E 1635K

E 1638K

E 1642K

Els dos següents semblen iguals, pero no, són lleugerament diferents (fixeu-vos en la tampografia a baix a l'esquerra) i evidentment amb diferents matrícules.

E 1753K

E 1759K

Aquests dos vagons són els reals com es pot comprovar en aquesta foto de Grupo Tren Zamora.

Foto Grupo Tren Zamora

E 8015K

Aquest últim no és ben bé un cerveser ni de bon troç, però sí té relació. És un coche 6000 de 1a classe amb restaurant que va ser restaurat i patrocinat per San Miguel. Segons renfe-H0.com té algunes errades que diuen que són fàcilment subsanables, jo no ho faré.

E 5076K

Ara toca parlar del cerveser fantasma. Segons expliquen, Electrotrén va arribar a un acord amb Heineken España per reproduir un vagó amb la seva marca, però al cap de poc la casa matriu va dir que no. El resultat és que, segons diuen, es van arribar a vendre un nombre reduït d'exemplars fins que no va arribar l'ordre de retirar-los de les estanteries. Ni jo ni ningú que jo conegui hem vist un de debò en la realitat, se'n parla i sempre hi ha qui diu que l'amic d'un amic en té un, jo no m'ho acabo de creure però encara l'estic buscant no sigui cas...

Càrregues artesanals (II)

Avui toca fer una càrrega per un vagó del set 47891, es tracta d'un vagó descobert de la DR. S'ha de tenir en compte que no sempre anaven tots els vagons carregats o descarregats, sembla lògic pensar que s'aprofités que un tren anava cap a una estació per enganxar-li uns quants vagons buits, per un cop a destí tornar-los a carregar del que fos.

No vull fer una càrrega fixa, sinó que es pugui posar i treure, precisament per reproduir l'anteriorment explicat. El vagó en qüestió amb una peça de "porexpan" que farà gruix a sota i així ens evita que el vagó pesi massa.

Ara amb el "paper d'estany" d'una ampolla de vi fem una mena de contenidor, això ens permetrà tirar les pedres que simulen la càrrega sense que se'ns escampin per tot arreu.

Afegim unes quantes pedres, si cal sempre podrem afegir-ne més. L'estany es fixa amb una mica de cinta adhesiva per evitar que el pes de les pedres el vagi separant. Les pedres de sota s'enganxen directament amb cola.

Les pedres de sobre s'enganxen amb una sol·lució de cola blanca i aigua al 50% i s'ha de deixar que faci efecte, la pressa és una mala companya del modelisme. Perquè la cola s'escampi bé per entre les pedres, va bé abans polvoritzar una mica d'aigua amb un parell de gotes de rentavaixelles.

Un cop retirat l'estany, si queden forats sense tapar, sempre es poden afegir més pedres.

El vagó un cop ja carregat.

L'avantatge d'aquest sistema es poder fer càrregues intercanviables entre vagons i donar més realisme si cal a una explotació ferroviària, simulant que es porten pedres d'A a B i de tornada un altre càrrega de B a A.

Locomotores de vapor (III)

La poderosa Gt 2 x 4/4 (Br 96).

A principis de segle passat, els ferrocarrils bavaresos (K. Bay.St.B) es van adonar que la creixent necessitat de transport de càrrega requeria la producció d'una nova locomotora, de potència adequada per remolcar trens llargs i pesats. No obstant això, aquesta necessitat va xocar amb els problemes de la xarxa ferroviària a les zones més muntanyoses, que consta de línies caracteritzades per pendents pronunciades i corbes amb un radi massa estret per ser transitat per les locomotores tradicionals.

Es va encarregar una comanda de quinze locomotores pel desenvolupament adequat a la fàbrica de locomotores Maffei a Munic. Tenint en compte la càrrega per eix permesa de 15 tones i la necessitat de transitar per corbes de radis petits, el resultat van ser les locomotores Mallet de vuit eixos. Els quatre eixos muntats al carro davanter, amb vàlvules de baixa pressió, es van muntar en un marc connectat de manera segura al marc principal. El tercer eix de cada carro va actuar com l'eix motriu. El segon eix tenia una folgança de 8 mm.

Al desembre de 1913 es va entregar la primera locomotora, la número 5751 que es va pintar de color ocre per la seva exposició a l'estació central "Rei Ludwig III" de Munic. Eren capaços de moure trens de 1000 Tm. i reduint el temps de viatge en gairebé un 50%. Es van fer dues sèries amb lleugeres diferències, la primera les locomotores numerades del 5751 a 5765 i una segona sèrie a partir de 1922 numerades del 5766 a 5775.

Malauradament l'última d'aquestes magnífiques locomotores va ser desballestada el 1952, no ha quedat cap exemplar en cap museu.

La locomotora original.

Foto http://www.marklinfan.net/

Locomotora de la segona sèrie, ja numerada com BR 96.

Foto Voba Medien

Märklin ha reproduït diferents locomotores d'aquest tipus, aquí les podem veure, fixeu-vos en les dues tonalitats diferents de color verd que hi ha. Totes tenen dues llums frontals excepte la primera que en té tres.

Foto Frits Osterthun

La meva sana intenció és tenir-les totes, una de cada color. De moment en tinc tres, l'original de color ocre (Märklin 37961) la blava (Märklin 3798) i la negra (Märklin 37966). 

La veritat és que el model a escala no té la capacitat d'arrossegament que tenia la locomotora real, degut a que només té tracció en el "carro" del darrera, en el de davant giran les rodes boges. S'ha de reconèixer que són molt maques i queden espectaculars portant vagons i vagonets bavaresos d'època I, encara que la BR 96 negra també pot portar vagons de la DRG.

Les meves locomotores a falta de les dues verdes, que espero han de caure algún dia d'aquests. 

 Si voleu ampliar el coneixement sobre aquestes locomotores, tant les reals com les d'escala, adreceu-vos a Märklinfan Club Italia.

Locomotores elèctriques (IV)

RENFE 276 (7600/8600)

Coneguda com "la reina de les elèctriques" va ser una locomotora que es va veure per arreu d'Espanya i un model semblant per França.

Aquesta sèrie va ser fins a l'arribada de les 269, la sèrie més nombrosa de locomotores construïdes, la seva inconfusible lliurea a dos tons, els seus bogies a 3 eixos totalment motoritzats, van marcar un abans i després en la tracció elèctrica espanyola. Tres d'elles van tenir l'honor de ser pintades en colors TEE per traccionar el primer tren TEE espanyol, per això van haver de ser descomprimits els seus topalls per no fer malbé els lleugers Talgo.

Amb un rodatge C-C, van iniciar les seves marxes a Catalunya després de ser provades a Pajares, i mentre es reconvertia la tensió de les línies catalanes van arribar a funcionar a 1500v. mitjançant el sistema de suprimir la meitat de les seves resistències, les últimes unitats que es van numerar dins de la sèrie 8600 al superar el centenar de locomotores comprades, també podien funcionar en tracció múltiple. A més de la lliurea original en verd turquesa, van utilitzar els colors de la TEE, color "taxi" (negre i groc) i Talgo200 ja que dos de les seves unitats un cop donades de baixa i ser venudes a un ferroveller van ser recomprades per fer les maniobres de les branques Talgo a l'estació d'Atocha.
Aquesta locomotora es pot veure arrossegant tot tipus de cotxes i vagons de l'època, va ser una locomotora per a tot us i la veritat és que se li va donar.
Si voleu més informació i una pila de fotos, adreceu-vos a Forotrenes.

Unes fotografies amb els diferents colors que va lluir.

Foto RENFE

Foto Carlos López

Foto J. M. Galindo

Foto Pere Ballarda

Foto Julián Gutiérrez

La meva locomotora és la Electrotrén 2742 AC amb número 7688 (276-088-2) i porta llevaneus. La locomotora real va ser construïda l'any 1962 a la factoria CAF i va ser desballestada a l'any 1992 a Saragossa.

Una fotografia de la locomotora real del model fet per Electrotrén, ja a punt de ser desballestada, fixeu-vos que ja no porta els pantògrafs i curiosament els boogies sembla que hagin estat recentment reparats.

Foto Valdetorres

Em va agradar molt que portés un llevaneus, però encara no he esbrinat si en la realitat el duia per obrir-se pas davant d'una composició de cotxes o vagons, o el duia com locomotora aïllada per netejar la via.

La meva màquina.

Un vídeo curtet de la meva 276 amb els cotxes 5000 als mòduls de Märklin-café.

Automotors (II)

BDe 4/4 de la SBB.

Un vehicle típic dels ferrocarrils suïssos, el BDe 4/4 va fer possible mantenir el servei actiu en línies amb poc trànsit que en altres països s'haurien tancat ja faria molt de temps (us sona?). En comparació amb els trens clàssics, aquest automotor era més ràpid i menys costós.

El servei òmnibus mai va ser rendible per als ferrocarrils. En general, va ser precisament gràcies a l'eliminació d'aquests serveis que els tecnòcrates de tot arreu van començar a "restaurar" la gestió dels ferrocarrils, en virtut d'un simple balanç comptable que no va tenir en compte el conjunt de línies a les que els serveis generals van fer la seva contribució. A Suïssa era tradicional que els serveis públics fossin molt eficients, fins i tot si calia pagar algun preu. A més, la comunitat també es va beneficiar a llarg termini, atès que una línia tancada causa, al cap de més o menys temps, el declivi econòmic d'una vall o un llogaret.

Per mantenir els serveis generals, calia evitar malbaratar diners públics i estudiar una solució d'acord amb les necessitats i el pressupost. Va ser una política per encoratjar el desenvolupament d'automotors capaços de remolcar d'un a quatre cotxes lleugers i/o vagons, segons sigui necessari i va resultar extremadament rendible.

Segons van calcular al gener de 1949, un automotor CFE 4/4 amb 4 vagons amb bogies lleugers costava al voltant dels 1.600.000 francs comparats amb els 1.950.000 francs per un tren clàssic, amb la mateixa capacitat de transport.

Els automotors amb cotxes i vagons lleugers podrien viatjar a una velocitat aproximadament un 25% més alta que la dels trens òmnibus pesats clàssics, el que podria reduir els temps de viatge en aproximadament un 20% i, per tant, proporcionar un servei de qualitat capaç d'induir als clients a optar per aquest tipus de serveis.

Introduït el 1952 i nomenat CFE 4/4 abans de la supressió de la tercera classe, el BDE 4/4 tenia una potència de 1600 HP i podia viatjar a 100 km /h, que s'aconseguien ràpidament. Un maleter de 20 m2 permetria garantir el servei de transport d'equipatge i missatgeria al mateix temps. Amb una capacitat de 44 passatgers asseguts i un pes de 54 Tm el feia molt versàtil  (http://www.marklinfan.com/f/topic.asp?TOPIC_ID=775)

Wikimedia Commons

Aquí podem veure l'automotor en una composició molt típica, arrossegant un parell de cotxes.

Viquipèdia

Encara que s'han conservat algunes unitats que ara es dediquen a fer recorreguts turístics, no hi ha, o no he sabut trobar, cap fotografia del model original reproduït per HAG. Es tracta d'un model metàl·lic força pesat que circula per la maqueta sense cap problema i seria capaç de portar al darrera moltíssims més cotxes que els que podia dur a la realitat (he vist fotos que duia fins a set). La seva disposició és força curiosa, dividit en dos meitats una l'ocupa el motor i l'altre l'habitacle dels passatgers.

Un parell de fotos del meu automotor (HAG 152). Sempre que puc m'agrada omplir els interiors de ninotets , donen molta vida i canvia moltíssim de veure'ls circular buits a veure'ls amb gent a dins.

Són ninotets de "baratillo", estan poc definits però no s'aprecia tant a dins dels cotxes. Val la pena posar-ne de qualitat a les andanes a on es veuen més i amb més detall, però per passar ràpid pel teu costat no surt a compte gastar-te un dineral. Penseu que pel que costen mitja dotzena de personatges de qualitat, pots aconseguir cent d'aquests.