Un tauler amb via M.
La meva primera maqueta, després de muntar durant anys les vies per terra (i desmuntar-les) va néixer amb unes restriccions marcades, com no, per l'espai disponible. Havia de ser transportable, doncs no tenia un lloc per deixar-la muntada, havia d'anar des de una habitació a la taula del menjador.
Per a poder moure-la i maniobrar amb ella jo sol, no podia medir més de llarg que l'alçada de la porta, no podia ser més ample que l'espai entre la paret i un regulador de calefacció que hi havia i no podia ser més alta que l'amplada que hi havia entre l'armari i la paret. Amb tots aquests condicionants, van quedar unes mides de 200 cm x 120 cm. Vaig utilitzar via metàl·lica de Märklin, coneguda com via M (a diferència de la K i la C) perquè en tenia en quantitat i l'economia no estava per mal vendre-la i comprar d'un altre.
El tauler el vaig encarregar a una fusteria que hi havia a sota de la casa a on vivia. Es tracta d'un taller a on treballa gent amb discapacitat intelectual i els hi va fer molta il·lusió fer una cosa ben diferent. L'encarregat de la fusteria ja em va avisar que trigarien una mica més del compte, però la veritat és que van fer un senyor tauler amb el suro ja enganxat i unes costelles per sota que li donen una rigidesa considerable. El preu va ser més que raonable i a sobre em van ajudar a pujar el tauler a casa. En vista de l'èxit, més endavant vaig aprofitar i els hi vaig dur les cadires del menjador perquè les arreglessin.
El primer disseny va ser un únic oval amb diferent vies mortes per fer maniobres. S'ha de dir que la maqueta era digital, funcionava amb una Intellibox i els desviaments funcionaven amb corrent analògic.
Una ullada general.
La banda de l'estació.
Aquest circuit no m'acabava de fer el pes, no donava prou joc i qualsevol maniobra que es feia interrompia el tràfic. No va durar gaire i el vaig refer amb l'inestimable ajuda dels amics de Märklincafé que em van donar força idees, entre elles fer-me veure que el tauler donava per col·locar dos ovals, l'exterior de radi 2 i l'interior de radi 1.
La segona versió de la maqueta. El circuit ja quasi muntat i a punt per cablejar la instal·lació.
Ara ja es podia tenir un tren circulant i un altre fent maniobres. El circuit exterior puja una mica, no massa per qüestió de mides, i així aprofitava un petit pont que tenia. El circuit interior té un pas a nivell a l'alçada del pont, un túnel encara per acabar de decorar i un únic semàfor de braç a l'entrada de l'estació.
Una caseta de via i obres en una via morta.
La carbonera.
El pupitre de maniobres, per fer anar tots els canvis d'agulla i el semàfor.
Aquesta sencilla maqueta m'ha donat moltes hores de joc i m'ha fet disfrutar molt, ara per sort ja disposaré d'una mica més de lloc i podré tenir una maqueta (a hores d'ara encara en construcció) més gran i fixa.
La maqueta a mig decorar en el seu nou i provisional emplaçament. Els edificis són netament espanyols, alguns no tenen anys, sinó dècades.
Són d'aquells edificis fets de fusta, no recordo la marca, que representen estacions i magatzems varis. Tinc dos edificis de magatzems, el número 1 i el 2; tres edificis d'estacions, un de Benicàssim, un altre que posa Santa Cristina i l'altre posa Santa Cristina de Aro. És curiós perquè l'edifici no s'assembla en res a l'original.
Santa Cristina d'Aro original.
(Font Wikipedia)
L'estació de Sta. Cristina a escala.
Ara gaudirà d'una segona vida, se la quedarà un bon amic i se l'endurà al poble per poder jugar a trens. El material Märklin per poc que el cuidis és indestructible.
