25 de juliol 2020

Els vagons de Märklin-Café (1a part).

L'últim vagó, un veritable èxit.

Cada any el grup d'amics de Märklin-Café editem un vagó conmemoratiu, excepte un any que vam tirar la casa per la finestra i vam fer una locomotora personalitzada.
Aquest any 2020 ha estat un vagó G10 amb garita de frens i decorat amb el logo del grup, que és, ni més ni menys, la mítica estació de llauna de Märklin valorada en "no sé quants milers d'euros" i que no en queden gaires. Märklin ens va exigir una tirada mínima de 135 exemplars.
Dic lo de veritable èxit perquè al final es van poder vendre tots els vagons, el que ens va permetre respirar tranquils i a més a més ja estan sortint a l'Ebay a uns preus escandalosos...i es venen! Cap dels que ens coneixem hem venut el vagó, però també és cert que es van vendre alguns a persones desconegudes i suposem que siguin aquests els que estan en marxa.





Cada cop posem el llistó més alt, tot un repte per l'any vinent. En properes entrades posaré les fotografies de la locomotora i de la resta de vagons de Märklin-café.



01 de juliol 2020

La maqueta (V).

Donant ambient al joc.

Són peces que he de reconèixer que no fan cap falta per jugar, però donen ambient i fa que sigui tot més divertit i més si estàs amb més gent compartint l'estona de jugar a trens, això últim és el més important.

Són gorres ferroviàries dels ferrocarrils italians (FS) i es van utilitzar fins el 2008 que els hi van canviar el logo. Les he trobat a Todocolección a un preu raonable, he pagat per les tres el que normalment demanen per una de sola.

La primera és de cap d'estació (Capostazione). És el rang màxim de personal d'estacions i per tant ostenta l'autoritat màxima dins d'una estació. La seva presència està justificada en estacions de mida mitjana-gran, sent assumides les seves funcions pels Factors de Circulació. És l'encarregat d'organitzar l'activitat d'una estació, estant sota el seu comandament tot el personal ferroviari, fins i tot el de tracció. Assumeix, per tant, les funcions de Cap de Circulació. Ferropedia.


La segona és de cap de tren (Capotreno) que en poques paraules és el responsable d'un tren en circulació.


La tercera és de maquinista (macchinista) que la seva funció bàsica és la conducció dels vehicles ferroviaris, bé sigui una locomotora, un automotor o maquinària de via.


L'última fotografia és d'una gorra que no tinc, és una gorra de maquinista amb el logo antic de la FS, a veure si un dia la trobo a un preu adequat.



Moltes gràcies de nou a Piero Ch. del fòrum Marklinfan per aquesta fotografia i perquè sense ell no sabria ni la meitat de les coses que necessito per poder fer una maqueta ambientada a Itàlia i que sigui una mica creïble.



27 de juny 2020

La maqueta (IV).

Els topalls de final de via.

Un topall és un dispositiu col·locat al final d'una via i la seva missió és aturar i amortir la patacada del material mòbil que està en marxa i que per alguna incidència no s'ha aturat correctament quan tocava.
N'hi ha de diferents tipus i us vull mostrar els que reciclaré per la maqueta, començaré pels més antics que tinc, que són els d'Electrotrén. Com curiositat dir-vos que tenen unes molles als topalls i fan de debó la feina d'amortir el possible xoc.


La feina ha estat pintar-los per treure'ls-hi el color de plàstic tan lleig i donar-li's l'aspecte de que ja porten anys cumplint la seva missió. El problema que tenen, millor dit, el problema que jo tinc és que són ideals per a una maqueta d'ambient ibèric, però no resulten gaire creïbles per a una maqueta que es suposa representa el nord d'Itàlia. La solució ha estat pintar el travesser i substituir les franges vermelles per ratlles diagonals negres.



Els altres topalls que col·locaré són d'impressió 3D i de moment només tinc un i representen topalls fets de formigó, està fet a Zworks. El color original la veritat és que quan el veus espanta una mica.


Un cop tot llimat i pintat, la cosa canvia, segur que posaré algun més perquè queda "molt ferroviari".


Un altre tema és el senyal vermell rodó que també hi ha al damunt i, com mai s'ha de llençar res, al calaix de sastre he trobat un porta-mànegues d'un cotxe de bombers que m'anirà de fàbula.


Tallar els suports, pintar el pneumàtic de blanc, l'eix de vermell i llestos.


També posaré topalls fets amb rails, n'hi ha de diferents i només cal posar a Google "paraurti fine binario" per veure la quantitat que hi ha, a veure si en trobo de Märklin a un preu raonable i només serà qüestió de subtituir també les ratlles vermelles per diagonals negres, o també puc mirar de fer-ne d'artesanals.



07 de juny 2020

La maqueta (IIIc)

El nom de l'estació, definitiu.

Des d'Itàlia m'ha arribat la solució definitiva (?) pel tema del nom de l'estació.
Un cop comprovat que existeix un San Martino de debó, gràcies a l'amic Piero Ch. del fòrum Märklinfan Club Italia m'ha donat l'empenta final, convertir Sant Martí de Provençals en San Martino dei Provenzali que en els rètols de l'estació quedarà com San Martino dei P. o bé S. Martino dei P.
Donaré el tema per tancat un cop hagi llençat tots els rètols que ja tenia fets i en faci els nous.


02 de juny 2020

La maqueta (IIIb)

El nom de l'estació.

Un cop resolt el primer entrebanc dels rètols de l'estació, em trobo amb un altre d'inesperat, San Martino existeix de debó.
Vaig decidir aquest nom en honor al barri a on vaig viure Sant Martí de Provençals, abans havia estat un municipi independent i va ser annexionat a Barcelona l'any 1897. Doncs se'm va ocórrer fer una "còpia" i traslladar-lo al nord d'Itàlia.
Un cop decidit el nom, vaig estar buscant a la Viquipèdia en italià tots els pobles que es deien San Martino a seques, no hi ha via cap, tots eren San Martino de Xxxx. Però ahir buscant a Google Maps el lloc fictici a on ubicar la meva estació em trobo això:


No es tracta d'un poble, pot ser que sigui una pedania, és un llogaret amb no gaires habitants i per suposat no té cap estació de ferrocarril. Es troba aquí.
No sé si deixar-ho així o donada aquesta novetat fer un pas més enllà i inventar-me una localitat italiana a on es parla una varietat del català, seria la segona a part de l'Alguer.




Trobo que pot ser divertit fer tots els rètols bilingües italià-català.

31 de maig 2020

La maqueta (IIIa)

Dissenyant rètols.

Ja començo a pensar coses i em toca trobar tota la informació possible. Primer de tot i un cop sé el nom de la futura estació, és trobar el tipus de lletra que es feia servir en aquella època. Ara a preguntar a qui segur que ho sap, els companys de Märklinfan Club Italia que em remeten imatges dels rètols que hi havia als anys 50, hores d'ara encara es pot trobar algun o altre.
Ara toca trobar el tipus de lletra, a buscar un tutorial que segur algú ha penjat al youtube. No m'equivoco, hi ha varis, agafo el primer i el senyor tutor m'envia a una pàgina web que identifica el tipus de lletra de qualsevol imatge, poso la que m'han donat els amics italians (el rètol de l'estació d'Acqui Terme) i l'identifica, perfecte. A part de poder comprar el "pack" de les diferents fonts, també hi ha la possibilitat d'escriure el que vulguis amb aquell tipus de lletra. Dit i fet, escric el nom de la meva estació i el guardo.



Per qui l'interessi la web és https://www.myfonts.com/WhatTheFont/

Pintem un marc.



Primer entrebanc resolt, continuem.


27 de maig 2020

Composicions (III)

Els vagons cervesers d'Electrotrén.

Un altre de les composicions considerades fantàstiques, quasi bé tots aquests vagons cervesers són pura fantasia, però s'ha de reconèixer que és una colla de vagons molt macos. Tot va començar ja fa força anys passejant pel carrer d'Aribau de Barcelona a on hi havia una botiga de joguines que, cosa estranya, tenia una secció dedicada als trens. Vaig entrar a tafanejar i hi havia mitja dotzena de vagons cervesers d'Electrotrén allà exposats, em van fer gràcia i vaig preguntar el preu (encara en pessetes) i no eren gaire cars, a més a més pagaves cinc i et regalaven el sisé. En no res ja els tenia a la butxaca.

E 1412K

De l'anterior model de San Miguel hi ha dos amb la mateixa referència i diferent matrícula i un altre amb referència E 1628K que també és idèntic però amb un altre matrícula. Aquest últim em falta.

E 1413K

E 1415K

E 1416K

E 1530K

E 1531K

A partir d'aquell moment vaig començar a investigar si hi havia més i aconseguir tenir-ne una bona col·lecció, gràcies als bons amics del llavors grup de LCTM em van treure la idea del cap...Hi havia centenars! Va ser llavors quan vaig delimitar la recerca als vagons de cerveses espanyoles (amb alguna llicència).

Ara comença la veritable aventura, primer va ser el vagó verd de "San Miguel". Sabia del cert que existia, tothom en parlava però poquísima gent l'havia vist "en persona". Amb tots els buscadors d'internet traient fum i remenant mil i una vegades tots els mercadillos a on hi anava, no hi havia manera. Vaig escriure mails a Electrotrén i  a San Miguel preguntant pel vagó, van ser molt amables i es van sorprendre, el que vaig treure en clar és que va ser una tirada molt limitada encarregada per San Miguel i que s'oferia com un regal d'empresa. S'ha de dir que era una recerca colectiva, tots els meus amics i companys dels trens estaven també buscant per tot arreu.
El vaig trobar a l'Ebay i el van comprar a un preu escandalós, va passar i molt dels dos cents euros, jo no em donava per vençut i anava aconseguint d'altres. Al final un venedor portugués va treure un en format "cómpralo ya" i sort del bon amic Raimon D. que el va aconseguir per a mi, ja que jo no m'havia assabentat prou ràpid.

És la referència 1453 que comparteix amb el vagó de Koipe, curiosament amb el mateix to de verd i tampografia.


Aquest vagó té dos germans més, bastant més senzills d'aconseguir, dic lo de germans perquè tots tres comparteixen la mateixa matrícula.

Mahou 1451

Moritz 1452

La resta de vagons que vaig anar comprant o aconseguint a l'Ebay, aquest primer és un vagó especial que van fer per una botiga de joguines de València que es diu "El fallero", el vaig demanar per telèfon i me'l van enviar per correu quan encara no s'estilava gaire fer això.

E1417K

E 1630K

Aquest vagó és una de les llicències que em vaig prendre, la cervesa és prou coneguda però el vagó és francés, de la SNCF.
E 1635K

E 1638K

E 1642K

Els dos següents semblen iguals, pero no, són lleugerament diferents (fixeu-vos en la tampografia a baix a l'esquerra) i evidentment amb diferents matrícules.

E 1753K

E 1759K

Aquests dos vagons són els reals com es pot comprovar en aquesta foto de Grupo Tren Zamora.



E 8015K

Aquest últim no és ben bé un cerveser ni de bon troç, però sí té relació. És un coche 6000 de 1a classe amb restaurant que va ser restaurat i patrocinat per San Miguel. Segons renfe-H0.com té algunes errades que diuen que són fàcilment subsanables, jo no ho faré.

E 5076K

Ara toca parlar del cerveser fantasma. Segons expliquen, Electrotrén va arribar a un acord amb Heineken España per reproduir un vagó amb la seva marca, però al cap de poc la casa matriu va dir que no. El resultat és que, segons diuen, es van arribar a vendre un nombre reduït d'exemplars fins que no va arribar l'ordre de retirar-los de les estanteries. Ni jo ni ningú que jo conegui hem vist un de debò en la realitat, se'n parla i sempre hi ha qui diu que l'amic d'un amic en té un, jo no m'ho acabo de creure però encara l'estic buscant no sigui cas...