La galga dels eixos.
Una de les avantatges d'usar material de corrent altern, 3C, és que pots aprofitar vagons i cotxes de corrent continu, 2C, sense masses problemes. A l'inrevés impossible, o canvies els eixos per uns d'aïllats o tens un curtcircuit assegurat al posar el primer vagó a la via.
Però hi ha un petit problema i és que la distància entre les rodes del eixos del material 2C i 3C no és la mateixa, malgrat ser ambdues d'escala H0.
La galga dels eixos de 3C és d'al voltant de14,00 mm. i la de 2C de 14,30 mm. Això que pot semblar una nimietat a vegades provoca que alguns vagons de 2C descarrilin en els canvis d'agulla i cruïlles angleses.
Això em passava amb uns vagons cervesers suïssos de Liliput, que són preciosos, i eren incapaços de donar una volta sencera al circuit sense provocar més d'un, i de dos, desastres ferroviaris.
Liliput L240155
Aquí podeu veure la galga d'un vagó de Märklin:
Ara el vagó de Liliput:
Ara toca reduïr la distància amb una eina que vaig comprar per internet. La vaig pagar més cara perquè la volia ràpid, si m'hagués esperat un parell de mesos la podria haver aconseguit bastant més barata en un portal xinés de vendes on-line que segur que coneix tothom i, com no em paga ni cinc per fer-li publicitat, no penso anomenar.
És senzill, cargoles a poc a poc fins arribar a prop del 14 mm. desitjats i llestos, aquí encara falta una mica però no hi ha problema, és una eina molt precisa i si t'arribessis a pasar de rosca (i mai millor dit) tampoc passa res, afegeixes al "cargol apretador" una de les rosques que porta al costat i pots empènyer una mica l'eix i deixar-lo com cal.
Ja tinc feina per estona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada