27 de juny 2020

La maqueta (IV).

Els topalls de final de via.

Un topall és un dispositiu col·locat al final d'una via i la seva missió és aturar i amortir la patacada del material mòbil que està en marxa i que per alguna incidència no s'ha aturat correctament quan tocava.
N'hi ha de diferents tipus i us vull mostrar els que reciclaré per la maqueta, començaré pels més antics que tinc, que són els d'Electrotrén. Com curiositat dir-vos que tenen unes molles als topalls i fan de debó la feina d'amortir el possible xoc.


La feina ha estat pintar-los per treure'ls-hi el color de plàstic tan lleig i donar-li's l'aspecte de que ja porten anys cumplint la seva missió. El problema que tenen, millor dit, el problema que jo tinc és que són ideals per a una maqueta d'ambient ibèric, però no resulten gaire creïbles per a una maqueta que es suposa representa el nord d'Itàlia. La solució ha estat pintar el travesser i substituir les franges vermelles per ratlles diagonals negres.



Els altres topalls que col·locaré són d'impressió 3D i de moment només tinc un i representen topalls fets de formigó, està fet a Zworks. El color original la veritat és que quan el veus espanta una mica.


Un cop tot llimat i pintat, la cosa canvia, segur que posaré algun més perquè queda "molt ferroviari".


Un altre tema és el senyal vermell rodó que també hi ha al damunt i, com mai s'ha de llençar res, al calaix de sastre he trobat un porta-mànegues d'un cotxe de bombers que m'anirà de fàbula.


Tallar els suports, pintar el pneumàtic de blanc, l'eix de vermell i llestos.


També posaré topalls fets amb rails, n'hi ha de diferents i només cal posar a Google "paraurti fine binario" per veure la quantitat que hi ha, a veure si en trobo de Märklin a un preu raonable i només serà qüestió de subtituir també les ratlles vermelles per diagonals negres, o també puc mirar de fer-ne d'artesanals.



07 de juny 2020

La maqueta (IIIc)

El nom de l'estació, definitiu.

Des d'Itàlia m'ha arribat la solució definitiva (?) pel tema del nom de l'estació.
Un cop comprovat que existeix un San Martino de debó, gràcies a l'amic Piero Ch. del fòrum Märklinfan Club Italia m'ha donat l'empenta final, convertir Sant Martí de Provençals en San Martino dei Provenzali que en els rètols de l'estació quedarà com San Martino dei P. o bé S. Martino dei P.
Donaré el tema per tancat un cop hagi llençat tots els rètols que ja tenia fets i en faci els nous.


02 de juny 2020

La maqueta (IIIb)

El nom de l'estació.

Un cop resolt el primer entrebanc dels rètols de l'estació, em trobo amb un altre d'inesperat, San Martino existeix de debó.
Vaig decidir aquest nom en honor al barri a on vaig viure Sant Martí de Provençals, abans havia estat un municipi independent i va ser annexionat a Barcelona l'any 1897. Doncs se'm va ocórrer fer una "còpia" i traslladar-lo al nord d'Itàlia.
Un cop decidit el nom, vaig estar buscant a la Viquipèdia en italià tots els pobles que es deien San Martino a seques, no hi ha via cap, tots eren San Martino de Xxxx. Però ahir buscant a Google Maps el lloc fictici a on ubicar la meva estació em trobo això:


No es tracta d'un poble, pot ser que sigui una pedania, és un llogaret amb no gaires habitants i per suposat no té cap estació de ferrocarril. Es troba aquí.
No sé si deixar-ho així o donada aquesta novetat fer un pas més enllà i inventar-me una localitat italiana a on es parla una varietat del català, seria la segona a part de l'Alguer.




Trobo que pot ser divertit fer tots els rètols bilingües italià-català.

31 de maig 2020

La maqueta (IIIa)

Dissenyant rètols.

Ja començo a pensar coses i em toca trobar tota la informació possible. Primer de tot i un cop sé el nom de la futura estació, és trobar el tipus de lletra que es feia servir en aquella època. Ara a preguntar a qui segur que ho sap, els companys de Märklinfan Club Italia que em remeten imatges dels rètols que hi havia als anys 50, hores d'ara encara es pot trobar algun o altre.
Ara toca trobar el tipus de lletra, a buscar un tutorial que segur algú ha penjat al youtube. No m'equivoco, hi ha varis, agafo el primer i el senyor tutor m'envia a una pàgina web que identifica el tipus de lletra de qualsevol imatge, poso la que m'han donat els amics italians (el rètol de l'estació d'Acqui Terme) i l'identifica, perfecte. A part de poder comprar el "pack" de les diferents fonts, també hi ha la possibilitat d'escriure el que vulguis amb aquell tipus de lletra. Dit i fet, escric el nom de la meva estació i el guardo.



Per qui l'interessi la web és https://www.myfonts.com/WhatTheFont/

Pintem un marc.



Primer entrebanc resolt, continuem.


27 de maig 2020

Composicions (III)

Els vagons cervesers d'Electrotrén.

Un altre de les composicions considerades fantàstiques, quasi bé tots aquests vagons cervesers són pura fantasia, però s'ha de reconèixer que és una colla de vagons molt macos. Tot va començar ja fa força anys passejant pel carrer d'Aribau de Barcelona a on hi havia una botiga de joguines que, cosa estranya, tenia una secció dedicada als trens. Vaig entrar a tafanejar i hi havia mitja dotzena de vagons cervesers d'Electrotrén allà exposats, em van fer gràcia i vaig preguntar el preu (encara en pessetes) i no eren gaire cars, a més a més pagaves cinc i et regalaven el sisé. En no res ja els tenia a la butxaca.

E 1412K

De l'anterior model de San Miguel hi ha dos amb la mateixa referència i diferent matrícula i un altre amb referència E 1628K que també és idèntic però amb un altre matrícula. Aquest últim em falta.

E 1413K

E 1415K

E 1416K

E 1530K

E 1531K

A partir d'aquell moment vaig començar a investigar si hi havia més i aconseguir tenir-ne una bona col·lecció, gràcies als bons amics del llavors grup de LCTM em van treure la idea del cap...Hi havia centenars! Va ser llavors quan vaig delimitar la recerca als vagons de cerveses espanyoles (amb alguna llicència).

Ara comença la veritable aventura, primer va ser el vagó verd de "San Miguel". Sabia del cert que existia, tothom en parlava però poquísima gent l'havia vist "en persona". Amb tots els buscadors d'internet traient fum i remenant mil i una vegades tots els mercadillos a on hi anava, no hi havia manera. Vaig escriure mails a Electrotrén i  a San Miguel preguntant pel vagó, van ser molt amables i es van sorprendre, el que vaig treure en clar és que va ser una tirada molt limitada encarregada per San Miguel i que s'oferia com un regal d'empresa. S'ha de dir que era una recerca colectiva, tots els meus amics i companys dels trens estaven també buscant per tot arreu.
El vaig trobar a l'Ebay i el van comprar a un preu escandalós, va passar i molt dels dos cents euros, jo no em donava per vençut i anava aconseguint d'altres. Al final un venedor portugués va treure un en format "cómpralo ya" i sort del bon amic Raimon D. que el va aconseguir per a mi, ja que jo no m'havia assabentat prou ràpid.

És la referència 1453 que comparteix amb el vagó de Koipe, curiosament amb el mateix to de verd i tampografia.


Aquest vagó té dos germans més, bastant més senzills d'aconseguir, dic lo de germans perquè tots tres comparteixen la mateixa matrícula.

Mahou 1451

Moritz 1452

La resta de vagons que vaig anar comprant o aconseguint a l'Ebay, aquest primer és un vagó especial que van fer per una botiga de joguines de València que es diu "El fallero", el vaig demanar per telèfon i me'l van enviar per correu quan encara no s'estilava gaire fer això.

E1417K

E 1630K

Aquest vagó és una de les llicències que em vaig prendre, la cervesa és prou coneguda però el vagó és francés, de la SNCF.
E 1635K

E 1638K

E 1642K

Els dos següents semblen iguals, pero no, són lleugerament diferents (fixeu-vos en la tampografia a baix a l'esquerra) i evidentment amb diferents matrícules.

E 1753K

E 1759K

Aquests dos vagons són els reals com es pot comprovar en aquesta foto de Grupo Tren Zamora.



E 8015K

Aquest últim no és ben bé un cerveser ni de bon troç, però sí té relació. És un coche 6000 de 1a classe amb restaurant que va ser restaurat i patrocinat per San Miguel. Segons renfe-H0.com té algunes errades que diuen que són fàcilment subsanables, jo no ho faré.

E 5076K

Ara toca parlar del cerveser fantasma. Segons expliquen, Electrotrén va arribar a un acord amb Heineken España per reproduir un vagó amb la seva marca, però al cap de poc la casa matriu va dir que no. El resultat és que, segons diuen, es van arribar a vendre un nombre reduït d'exemplars fins que no va arribar l'ordre de retirar-los de les estanteries. Ni jo ni ningú que jo conegui hem vist un de debò en la realitat, se'n parla i sempre hi ha qui diu que l'amic d'un amic en té un, jo no m'ho acabo de creure però encara l'estic buscant no sigui cas...



26 de maig 2020

Càrregues artesanals (II)


Avui toca fer una càrrega per un vagó del set 47891, es tracta d'un vagó descobert de la DR. S'ha de tenir en compte que no sempre anaven tots els vagons carregats o descarregats, sembla lògic pensar que s'aprofités que un tren anava cap a una estació per enganxar-li uns quants vagons buits, per un cop a destí tornar-los a carregar del que fos.

No vull fer una càrrega fixa, sinó que es pugui posar i treure, precisament per reproduir l'anteriorment explicat. El vagó en qüestió amb una peça de "porexpan" que farà gruix a sota i així ens evita que el vagó pesi massa.


Ara amb el "paper d'estany" d'una ampolla de vi fem una mena de contenidor, això ens permetrà tirar les pedres que simulen la càrrega sense que se'ns escampin per tot arreu.


Afegim unes quantes pedres, si cal sempre podrem afegir-ne més. L'estany es fixa amb una mica de cinta adhesiva per evitar que el pes de les pedres el vagi separant. Les pedres de sota s'enganxen directament amb cola.



Les pedres de sobre s'enganxen amb una sol·lució de cola blanca i aigua al 50% i s'ha de deixar que faci efecte, la pressa és una mala companya del modelisme. Perquè la cola s'escampi bé per entre les pedres, va bé abans polvoritzar una mica d'aigua amb un parell de gotes de rentavaixelles.


Un cop retirat l'estany, si queden forats sense tapar, sempre es poden afegir més pedres.


El vagó un cop ja carregat.


L'avantatge d'aquest sistema es poder fer càrregues intercanviables entre vagons i donar més realisme si cal a una explotació ferroviària, simulant que es porten pedres d'A a B i de tornada un altre càrrega de B a A.




23 de maig 2020

Locomotores de vapor (III)

La poderosa Gt 2 x 4/4 (Br 96).

A principis de segle passat, els ferrocarrils bavaresos (K. Bay.St.B) es van adonar que la creixent necessitat de transport de càrrega requeria la producció d'una nova locomotora, de potència adequada per remolcar trens llargs i pesats. No obstant això, aquesta necessitat va xocar amb els problemes de la xarxa ferroviària a les zones més muntanyoses, que consta de línies caracteritzades per pendents pronunciades i corbes amb un radi massa estret per ser transitat per les locomotores tradicionals.
Es va encarregar una comanda de quinze locomotores pel desenvolupament adequat a la fàbrica de locomotores Maffei a Munic. Tenint en compte la càrrega per eix permesa de 15 tones i la necessitat de transitar per corbes de radis petits, el resultat van ser les locomotores Mallet de vuit eixos. Els quatre eixos muntats al carro davanter, amb vàlvules de baixa pressió, es van muntar en un marc connectat de manera segura al marc principal. El tercer eix de cada carro va actuar com l'eix motriu. El segon eix tenia una folgança de 8 mm.
Al desembre de 1913 es va entregar la primera locomotora, la número 5751 que es va pintar de color ocre per la seva exposició a l'estació central "Rei Ludwig III" de Munic. Eren capaços de moure trens de 1000 Tm. i reduint el temps de viatge en gairebé un 50%. Es van fer dues sèries amb lleugeres diferències, la primera les locomotores numerades del 5751 a 5765 i una segona sèrie a partir de 1922 numerades del 5766 a 5775.
Malauradament l'última d'aquestes magnífiques locomotores va ser desballestada el 1952, no ha quedat cap exemplar en cap museu.

La locomotora original.


Locomotora de la segona sèrie, ja numerada com BR 96.

Foto Voba Medien

Märklin ha reproduït diferents locomotores d'aquest tipus, aquí les podem veure, fixeu-vos en les dues tonalitats diferents de color verd que hi ha. Totes tenen dues llums frontals excepte la primera que en té tres.

Foto Frits Osterthun

La meva sana intenció és tenir-les totes, una de cada color. De moment en tinc tres, l'original de color ocre (Märklin 37961) la blava (Märklin 3798) i la negra (Märklin 37966). 
La veritat és que el model a escala no té la capacitat d'arrossegament que tenia la locomotora real, degut a que només té tracció en el "carro" del darrera, en el de davant giran les rodes boges. S'ha de reconèixer que són molt maques i queden espectaculars portant vagons i vagonets bavaresos d'època I, encara que la BR 96 negra també pot portar vagons de la DRG.

Les meves locomotores a falta de les dues verdes, que espero han de caure algún dia d'aquests. 




 Si voleu ampliar el coneixement sobre aquestes locomotores, tant les reals com les d'escala, adreceu-vos a Märklinfan Club Italia.