Treball en locomotores (I)

Posant tripulants.

Algunes locomotores de vapor, a la seva cabina tenen finestres amb vidres i no es veu massa el seu interior. En canvi d'altres, amb la cabina més oberta, queden realment lletges quan es veuen circular "buides", és a dir, sense ningú que les condueixi.

Per solventar el problema res més senzill (en principi) que col·locar ninotets a dins, però hi ha dos coses a considerar. El primer és que hi càpiguen bé o ens veurem obligat a fer "cirurgia" per modificar el ninot i encabir-lo. El segon problema és com posem els ninotets, si els posem tots dos mirant endavant, què passa quan la locomotora va marxa enrere? no hi ha retrovisors, condueixen d'oïdes?

Trobo que hi ha dues solucions, si n'hi ha més benvingudes siguin, una seria posar un ninot mirant endavant i l'altre mirant enrere, opció força vàlida per les locomotores de maniobres i per les que no era estrany que funcionessin al revés, és a dir, estirant del comboi marxa enrere. L'altre seria passar de tot i posar tots dos ninots mirant endavant, opció vàlida per les locomotores, sobre tot amb tènder remolcat, que quasi sempre aniran marxa endavant.

La primera màquina en patir els meus invents a estat una BR 81, Märklin 3031 amb tèlex i digitalitzada. Es tracta d'una màquina que pesa bastant i és molt maca per fer maniobres, de les que queda bé tant funcionat endavant com enrere. El primer ha estat tapar el motor perquè no es veies, un tros de cartronet i llestos.

Els dos ferroviaris que ara treballen a la BR 81 han patit el tall d'alguna de les seves extremitats inferiors, sinó no hi havia manera d'encabir-los. Aquí veiem el que mira enrere i el motor tapat.

El que va mirant endavant i cap a dins de la cabina.

Els dos ninos que he posat són dos passatgers reclutats a la força, m'explico, no tenia ferroviaris i la solució barata ha estat pintar de blau alguns dels molt passatgers asseguts que tenia guardats.

La maqueta (I)

Cota -1.

Primers treballs.

La petita estació que anirà en la meva futura maqueta, ara en construcció en una primerísima fase. No pot ser gaire gran, es tractarà d'una estació ficticia ubicada a la frontera entre Itàlia i Suïssa.

Aquí podeu veure una part de la cota -1, es veu l'estació oculta i el començament de la rampa cap a la cota 0.

He aprofitat un edifici de l'estació de Surava de la companyia Rhätische Banh (el ferrocarril de debò és de via mètrica) el podeu veure aquí.
La feina ha estat arreglar-la, envellir-la i pintar-la per treure-li el color de "plastiquillo". Li posaré un nom nou, que encara està per decidir. Us poso una foto de l'estació quan la vaig rebre i un altre foto amb l'estació acabada.

La meva primera idea és que un petit magatzem acompanyi a l'edifici de l'estació, que ha sortit de reciclar uns urinaris d'una estació espanyola.

 En l'estació de Surava als lavabos s'accedia per la porta vermella de l'esquerra, per la part del darrera.

Embrutant vagons (II)

També vaig fer, fa dies, envellir un vagó de bótes, referència de Märklin 4432. Va ser el meu conillet d'Indies per provar com quedava embrutant-lo amb Betum de Judea. Les fotos de l'abans i del després.    

  

I un vagó de bótes suïs, no recordo la referència, també atacat amb Betum de Judea. No s'aprecia gaire bé pels reflexes de la foto, en la realitat no brilla tant.

Càrregues artesanals (I)

M'agradaria ensenyar-vos algunes de les càrregues artesanals que he anat fent aquests dies, algunes ja les vaig fer fa temps, però ara les he anat millorant.

Primer una càrrega de tubs, per cert que pesen lo seu, que no recordo d'on els vaig treure. Els vaig pintar i llestos. Després vaig fer els suports de fusta perquè no anessin ballant a les corbes.

Una càrrega de taulons, més ben dit tres, fustetes comprades al "xino" i encolades amb cola de fuster i paciència. També dues càrregues de troncs fets amb les "branques" d'un canyís natural. Al principi una de les coses en les que no em vaig fixar gaire va ser en la mida dels troncs, en principi es veien petits però a escala H0 semblaven troncs de sequoies. Les cordes que subjecten les càrregues són reciclades d'una maqueta d'un vaixell del meu cunyat, que va començar i no va acabar mai.
Els vagons han estat pintats de color marró donant passades molt aigualides, per simular que estan una mica bruts.

En aquest cas només és una càrrega afegida a un vagó de la SBB, referència de Märklin 46901. Es tracta d'una pila de pedres, rajoles i demés que em van sobrar d'una maqueta d'un castell que es feia amb pedres de debò. Ha quedat un vagó bastant pesant.

Un transport de'una barca, també reciclada de la maqueta naval. Era de color bronze i li vaig donar vàries capes de pintura blanca i vaig intentar fer una franja blava, que no va quedar bé al desmadrar-se la cinta de carrosser. El vagó és de Märklin, li vaig treure la caixa de plàstic i vaig fer una plataforma de fusta.

Treball en vagons (I)

Envelliment i pintura.

En aquests dies de confinament, he aprofitat per fer manteniment de les locomotores i anar arreglant i "tunejant" vagons. No m'agraden els vagons buits i per això vaig fent càrregues artesanals. També m'he dedicat a embrutar/envellir vagons i cotxes, ho faig amb aquells que es queden al fons del calaix, no m'atreveixo encara a atacar vagons "bons".

De moment aniré posant fotografies del material que vaig arreglant, remodelant  i/o afegint càrregues.

Primer un vagó italià a dues aigües, referència Primex 4586, repintat de blau i afegint-li uns barrots a les finestres, originalment no en duia. Suposo que és el primer transport de Barrufets del ferrocarrils italians.

Ara un altre vagó del mateix tipus, però és un Märklin referència 4550. aquest l'he embrutat amb ganes i també li he posat uns barrots a les finestres. D'origen hauria d'haver dut unes reixetes, però li faltaven. A la foto comparat amb un d'original sense modificar.