Locomotores dièsel (I)

RENFE 316.

La meva primera locomotora dièsel no ha estat una Märklin, sinó una Electrotrén, per què? Perquè volia una locomotora que estirés d'una composició netament espanyola, d'una manera més o menys coherent. 

Val a dir que cadascú fa amb la seva maqueta el que vol i combina els seus trens com li ve de gust, el que compta és disfrutar amb el que es fa i aquí és a on entra la frase "sobre gustos no hi ha res escrit". Vols una locomotora americana estirant d'uns vagons prussians en una maqueta suïssa? T'agrada? Doncs ja està tot dit.

La meva 316 estava destinada a arrossegar els vagons cervesers espanyols d'Electrotrén, com també d'uns cotxes 5000 que vaig anar adquirint després.

LA RENFE sèrie 316 eren locomotores dièsel-elèctriques amb motor de quatre temps d' ALCO (American Locomotives Company); la sèrie va constar originalment de 17 locomotores, conegudes com les "1600" per ser aquesta la seva matricula original, passant a ser la sèrie 316 amb l'entrada de la norma de matriculació UIC.

Aquestes locomotores, de 1600 Cv i 120 km/h de velocitat màxima van ser les primeres locomotores dièsel de línia que RENFE va adquirir, i ho va fer gràcies al pla global d'ajudes que van prestar els Estats Units a Espanya l'any 1955.

La primera locomotora a arribar va ser la 1615 "Marilin" en colors plata i lliurea verda, en el cas d'aquesta locomotora només disposava d'una cabina (monocabina), mentre que la resta de la sèrie disposava de la cabina original i una altra realitzada en la part del darrere de la locomotora.

Aquesta sèrie de locomotores està fora de servei dins de RENFE, però no obstant això segueix rodant per les vies espanyoles, doncs diverses van ser adquirides per diferents empreses constructores. (Font Ferropedia).

Aquí podem veure l'original reproduïda per Electrotrén. Aquesta locomotora va ser desballestada el 2004.

(Ho sento, no recordo d'on l'he tret)

La meva 316 (referència 2403) arrossegant una composició de cotxes 5000 d'Electrotrén. Aquesta locomotora tenia problemes al passar per sobre dels canvis d'agulla a velocitat lenta, es quedava parada. Es va solucionar canviant-li el patí.

S'ha de dir que el ventilador del sostre és funcional.

Aquesta última foto reflexa el que parlava al principi. Un tren espanyol que passa pel costat d'un alemany, en una maqueta d'ambient centreeuropeu a on hi ha estacionats un cotxes Costa i una mica més enllà un vagó suïs de color rosa. No passa res...i el que vam disfrutar?

Locomotores de vapor (I)

Br 41 de la DB.

Aquesta va ser la primera locomotora de vapor que em vaig comprar, al cap de molts anys un cop vaig reprendre l'afició, després de tenir tot el material guardat en un armari. Com anava totalment perdut, desconeixia com havia avançat la "tecnologia ferroviaria en miniatura" i em vaig trobar que els trens ja no funcionaven donant-los més o menys "canya" amb un transformador, ara ja estàvem de cap en la tecnologia digital.

Com en aquella época la meva economia en general no estava massa per fer floritures, podeu imaginar que el meu pressupost ferroviari estava pel terra. Un cop vaig poder estalviar una mica, no sabia què comprar-me, encara que una cosa la tenia clara: seria una "màquina de fum".

Vaig descubrir el fòrum de LCTM i allà em van assessorar i al final em vaig decidir per una BR 41, una locomotora de la DB amb rodatge 1-4-1 i que era coneguda com "la chica para todo" doncs es feia servir tant per arrossegar trens de passatgers com trens de mercaderies. 

L'origen d'aquesta locomotora es deriva de el fet que a principis de la dècada de 1930 la DRG van revelar la necessitat d'una màquina ràpida i universal que pogués usar-se per a tot tipus de trens de pes mitjà que poguessin reemplaçar locomotores que s'havien tornat insuficients a causa de l'augment de la càrrega que es remolcava. Els projectes es van presentar de conformitat amb les sol·licituds de la Direcció General, és a dir: 90 km / hi càrrega màxima per eix de 18 tones.

Em decideixo i compro una Märklin 3082, que després em van digitalitzar amb un decoder amb so.

Funciona perfectament, fa poc li vaig fer el manteniment i és molt maca de veure-la rodar, amb l'afegit que posis el que li posis al darrera per estirar, va bé.

Aquí la podeu veure en la realitat estirant, amb doble tracció, del Langer Heinrich.

                                    http://www.marklinfan.com/f/topic.asp?TOPIC_ID=702

I en aquesta altre foto, fent la tracció del mític Rheingold a l'any 1952.

                                     http://www.marklinfan.com/f/topic.asp?TOPIC_ID=702

És l'any 2003, podeu veure la meva BR 41, en una feina molt més divertida a la maqueta de Vallesfer de Sabadell. Està estirant d'una sèrie de vagons cervesers espanyols d'Electrotrén. Uns vagons que ja us explicaré en un altre post. Perdoneu la qualitat de la fotografia.

En aquest vídeo podeu veure la BR 41 i una BR 50 (Märklin 37840) en doble tracció arrossegant quinze vagons carboners, 10 Märklin del set 46030 i 5 de Trix del set 24105.

Locomotores elèctriques (I)

E 424 de la FS 

La meva primera locomotora Märklin.

És la referència 3035, pel color blau clar de la caixa es tracta d'una locomotora de la primera sèrie, de començament dels anys 60.
La pobra caixa no sé ni com s'aguanta.

El model real és la primera màquina moderna de la FS alimentada per corrent continua de 3000 v. amb un  rodatge Bo' Bo'. 

Donada la potència instal·lada estaven destinats a serveis de poca o mitjana importància, però aquestes màquines van tenir èxit gràcies a les solucions innovadores introduïdes en els equips de tracció, la seva versatilitat en totes les condicions d’ús, des de serveis “còmodes” amb composicions limitades de passatgers i mercaderies a les línies planes fins a aquelles més difícil en línies de muntanya. Estava dissenyada per una velocitat màxima de 100 km/h.

Això és un petit resum, si voleu saber tot sobre aquesta locomotora, us convido a fer una volta pel fòrum de Märklin Fan Club Italia, trobareu moltíssima informació i una pila de fotos.

Fotografia de la E 424.103 original, la reproduïda per Märklin.

(Foto Märklin)

Aquesta és la meva, fotografiada davant del futur edifici de l'estació de la futura maqueta. Ara està digitalitzada i si cal arrossega el que li posis.

Encara que hi ha fotografies a on se la veu estirant d'un munt de cotxes o vagons, el normal era veure-la només amb un parell o tres de cotxes (ideals els Märklin 4036). En la realitat la seva feina era cobrir trajectes de linees secundàries amb no una excesiva demanda, per això amb un parell de cotxes i pot ser algun vagó ja tenia més que suficient.

Aquí la podeu veure en l'actual maqueta, en la composició més típica.

Ara estirant d'un munt de vagons diversos, sets Märklin 47878 i 47879.

D'aquesta locomotora, Märklin en va fer dos models més, la referència 37240 corresponent a l'época IV-V a on es veu com ja ha perdut la porta central que es feia servir com portaequipatges. És la E 424 308.

I la referència 37242 corresponent a l'época V.

                                   http://www.bigio.it/Electrische/37242/37242_100.htm

Un curt vídeo de la E 424 308 arrossegant dos cotxes de la FS.

Treball en vagons (II)

Manteniment i neteja.

Un tema prou important és la neteja del material mòbil, deixant de banda la part estètica, per millorar el seu funcionament i evitar que s'embruti la maqueta.

Tota la brutícia normalment sortirà amb un drap sec, si està molt brut amb taques o greix s'haurà de vigilar amb els productes de neteja que utilitzem, per evitar que es faci malbé la pintura o les calcomanies que dugui. Oblideu-vos dels desengreixants de cuina! 

Un altre lloc que cal mantenir ben net són els eixos, no ens imaginem la quantitat de porqueria que poden arribar a acumular. L'altre dia vaig agafar un vagó i em vaig preguntar què feia un vagó portant aros d'adherència, com es pot imaginar no era ben bé això. Per netejar-los només cal un escuradents i un tros de roba, no s'ha d'usar res metàl·lic per netejar-los, es fan malbé. Una foto molt il·lustrativa d'una roda ja neta i l'altre encara per netejar.

Amb les locomotores aquest problema és molt més important, tota aquesta brutícia el que fa és disminuir el contacte elèctric amb els carrils i es pot traduir en que la locomotora vagi a batzegades o directament que s'aturi, que evidentment sempre serà en el lloc més inaccessible.

Ja que es desmunta l'eix, val la pena aprofitar per posar-li un punt d'oli perquè rodi més fi. Tot oli va bé? En teoria sí, però millor evitar olis de cuina, de cotxe, etc... El millor és fer servir un oli específic dels que recomanen els fabricants, si el trobeu massa car podeu utilitzar oli de màquina de cosir (l'àvia ha de tenir per alguna banda) o anar a la farmàcia a comprar vaselina líquida, moltíssim més barata. El divertit és veure la cara del o la farmacèutica quan li expliqueu el perquè ho voleu.

La maqueta (II)

Pintant uns murs.

De restes d'una maqueta, desmuntada d'un company, tinc cinc trossos de mur d'uns 10 cm. que vull donar-los un aspecte menys uniforme, que es vegin més vells i reparats.
Aquest és l'original, que ja estava una mica patinat.

Primer va ser donar-li un parell de capes de pintura amb "efecte pedra", no deixa de ser pintura amb una mena de sorra.

Un cop ben sec, vaig pintant pedres d'altres colors per simular diferents tipus de pedres o reparacions fetes a posteriori.

Al final donar-li una capa molt aigualida de negre, per enfosquir-ho i donar-li un aspecte del pas dels anys.

Ara només cal donar-li un toc final a pinzell sec, que consisteix en aplicar pigments per donar-li una pàtina de brutícia, però sense pasar-se i al final posar vàries capes de vernís mate. Problema: no tinc vernís ni aerògraf i amb el confinament ni forma d'aconseguir-ho a curt plaç (continuarà).

Treball en locomotores (I)

Posant tripulants.

Algunes locomotores de vapor, a la seva cabina tenen finestres amb vidres i no es veu massa el seu interior. En canvi d'altres, amb la cabina més oberta, queden realment lletges quan es veuen circular "buides", és a dir, sense ningú que les condueixi.

Per solventar el problema res més senzill (en principi) que col·locar ninotets a dins, però hi ha dos coses a considerar. El primer és que hi càpiguen bé o ens veurem obligat a fer "cirurgia" per modificar el ninot i encabir-lo. El segon problema és com posem els ninotets, si els posem tots dos mirant endavant, què passa quan la locomotora va marxa enrere? no hi ha retrovisors, condueixen d'oïdes?

Trobo que hi ha dues solucions, si n'hi ha més benvingudes siguin, una seria posar un ninot mirant endavant i l'altre mirant enrere, opció força vàlida per les locomotores de maniobres i per les que no era estrany que funcionessin al revés, és a dir, estirant del comboi marxa enrere. L'altre seria passar de tot i posar tots dos ninots mirant endavant, opció vàlida per les locomotores, sobre tot amb tènder remolcat, que quasi sempre aniran marxa endavant.

La primera màquina en patir els meus invents a estat una BR 81, Märklin 3031 amb tèlex i digitalitzada. Es tracta d'una màquina que pesa bastant i és molt maca per fer maniobres, de les que queda bé tant funcionat endavant com enrere. El primer ha estat tapar el motor perquè no es veies, un tros de cartronet i llestos.

Els dos ferroviaris que ara treballen a la BR 81 han patit el tall d'alguna de les seves extremitats inferiors, sinó no hi havia manera d'encabir-los. Aquí veiem el que mira enrere i el motor tapat.

El que va mirant endavant i cap a dins de la cabina.

Els dos ninos que he posat són dos passatgers reclutats a la força, m'explico, no tenia ferroviaris i la solució barata ha estat pintar de blau alguns dels molt passatgers asseguts que tenia guardats.

La maqueta (I)

Cota -1.

Primers treballs.

La petita estació que anirà en la meva futura maqueta, ara en construcció en una primerísima fase. No pot ser gaire gran, es tractarà d'una estació ficticia ubicada a la frontera entre Itàlia i Suïssa.

Aquí podeu veure una part de la cota -1, es veu l'estació oculta i el començament de la rampa cap a la cota 0.

He aprofitat un edifici de l'estació de Surava de la companyia Rhätische Banh (el ferrocarril de debò és de via mètrica) el podeu veure aquí.
La feina ha estat arreglar-la, envellir-la i pintar-la per treure-li el color de "plastiquillo". Li posaré un nom nou, que encara està per decidir. Us poso una foto de l'estació quan la vaig rebre i un altre foto amb l'estació acabada.

La meva primera idea és que un petit magatzem acompanyi a l'edifici de l'estació, que ha sortit de reciclar uns urinaris d'una estació espanyola.

 En l'estació de Surava als lavabos s'accedia per la porta vermella de l'esquerra, per la part del darrera.